ERC vota NO a un gran Estatut

Llàstima. ERC vota al Congrés dels Diputats el mateix que el PP. Ha votat que NO al nou Estatut de Catalunya. I per més “inri” Carod-Rovira ha dit que Rajoy y Zapatero són el mateix, que el PP i el PSOE actuen de la mateixa manera. Això em sembla un insult a la intel.ligència, sobretot perquè no té en compte l’actual correlació de forces a Catalunya i a Espanya. I el primer que ha de tenir un dirigent polític és consciència d’allò que és possible en cada moment.

Però el més greu, al meu entendre, és que es vol donar la impressió que ens hem de conformar amb qualsevol cosa. I no és així. Tindrem el millor Estatut que haurem tingut mai. Les competències i el finançament de Catalunya arribaran a nivells que no podíem ni somniar fa ben poc temps. Per això no es pot dir que no val la pena aprovar-lo. I, a més, es falseja la realitat quan s’afirma que tots els canvis que s’han introduït al Congrés han estat per rebaixar-ne el contingut. No és cert. Ja ho vam dir els socialistes el 30 de setembre: l’Estatut era millorable des de diversos punts de vista, i per això vam mantenir esmenes per millorar el text al Congrés, en allò que fos possible.

I, d’altra banda, l’Estatut és una llei orgànica que s’ha de pactar amb les Corts generals. Això ja ho sabíem tots. És un acord amb Espanya. Oblidar-ho és irresponsable.

Tinc la sospita que ERC manté la seva actitud purista perquè sap que l’Estatut s’aprovarà de tota manera. Em sembla infantil i irresponsable voler passar per purs a costa que facin altres la feina suposadament bruta. I, mentrestant, algun alt càrrec del Govern nomenat per ERC ens demanava encara fa ben poc, als membres de la delegació del Parlament de Catalunya, que introduissim canvis a l’articulat. ¿En què quedem? ¿Som possibilistes i anem tant enllà com podem o trenquem la baralla? No es poden fer les dues coses alhora. No és seriós.