jueves, agosto 28, 2008

Tempus fugit

Dos vellets entranyables són asseguts a la terrassa d’un bar al carrer Pau Claris, prop de la Pedrera. Un d’ells, amb el bastó entre les mans i aguantant-li la barbeta prominent. S’atura una moto al costat amb una noia joveneta a sobre i aparca a cinc metres dels dos homes, que observen amb una atenció notable tots els seus moviments. Quan la noia es treu el casc, destaquen unes faccions dolces i boniques i els homes, i jo mateix, tenim l’oportunitat de gaudir d’un cos magnífic i àmpliament exposat a la vista de qui el vulgui observar. Uns pantalons curtíssims, unes calcetes que sobresurten per la part alta sense cap vergonya com passa ara tan sovint, un top lleugeríssim obert pels laterals que deixa entreveure uns petits sostenidors amb puntes. Tot plegat, un esclat de vida, una aparició que es fa mirar.

Un dels vells, sense retirar la mirada del cos de la noia, li comenta d’esma a l’amic, sense intenció que pugui, però, semblar cap retret:

-No sé on arribarem! Aquestes nenes cada cop són més desvergonyides. No tenen cap pudor.

Es fa un silenci. Continuen gaudint del què veuen, perquè la jove s’entreté guardant el casc i pentinant-se els cabells amb la mà, tot mirant-se al mirall retrovisor. El segon vell empassa saliva, somriu sorneguer, estreny més fort el bastó, mira de reüll el company i contesta:

-Sí, cada cop més fresques... però per a nosaltres millor, eh! Per a nosaltres millor.

I miren, tots dos, resignats i melancòlics, com s’allunya aquell àngel que només pot haver la mirada, tot seguint-li els passos amb la vista posada sobre la dolça figura, que a poc a poc es va fonent en l’horitzó d’una vorera sense gràcia.

miércoles, agosto 13, 2008

Guerra pública, beneficios privados

Un nuevo informe de la Oficina de Presupuesto del Congreso de los Estados Unidos (CBO, por sus siglas en inglés) estima que a fin de año el DEpartamento de Defensa habrá gastado cien mil millones de dólares en contratistas y mercenarios privados en Irak desde la invasión de 2003.

La dependencia del Pentágono de contratistas externos y, desde el primer momento también mercenarios, en Irak es en una proporción incomparablemente mayor que en cualquier conflicto anterior. El Washington Post informa que las empresas privadas de seguridad tienen ahora en Irak al menos a ciento ochenta mil empleados, lo que representa un ejército privado más grande que las fuerzas militares estadounidenses.

miércoles, agosto 06, 2008

L'octava potència?

Lloava, uns dies enrere, un informe de la Fundació per la Pau sobre el negoci de les armes. Avui, tristament per a mi, la premsa es fa ressò de la meravellosa notícia que Espanya va batre el 2007 el rècord en venda d'armament.

Entre els principals clients, a més de la UE i l'OTAN, hi ha països de solera democràtica i capdavanters en la defensa dels drets humans, com ara Malàisia, Colòmbia, Marroc, Veneçuela, Omán, la Xina o Cuba.


Espanya, destaca la informació, ja és l'octau subministrador mundial d'armament convencional. I, mentrestant, baixen els ajuts al desenvolupament i es retarda la data en què previsiblement complirem amb el compromís de destinar el 0'7% als ajuts oficials al Tercer Món (de moment, de 2010 a 2015).