martes, febrero 27, 2007

La música i el Tercer Reich

Magnífica exposició a La Pedrera, que caldrà veure més d'un cop per treure-li tot el profit possible. I immillorable també la breu (massa breu) intervenció de Jorge Semprún, durant la inauguració.

Tots els grans interrogants sobre com és possible que un poble arribi a tal grau de fanatisme, de ceguesa i de fe en un grup de visionaris. I, sobretot, els grans interrogants sobre com es pot arribar a planificar el genocidi i, sentir-se, simultàniament, una raça superior i conrear la música i les arts i l'esperit com si res no passés.


Una exposició que coincideix, vergonyantment, amb la resolució del Tribunal Internacional de Justícia, que ha exculpat Sèrbia de cap responsabilitat en cap genocidi a Bòsnia.


Molts músics (Richard Strauss, Herbert Von Karajan... i tants altres) van col.laborar amb el règim nazi i van contribuir a legitimar-lo, però d'altres s'hi van oposar obertament o el van combatre amb imaginació. I molts músics jueus van ser deportats directament als camps de concentració i d'extermini. Tot i això, fins i tot en els camps es van composar i interpretar peces extraordinàries.


Com va dir Víktor Ullmann, que va morir gasejat a Auschwitz el 18 d'octubre de 1944: "La voluntat de crear és la mateixa que la de sobreviure".

jueves, febrero 22, 2007

Exposición de desnudos de embarazadas

La artista Violeta Valdor ha trabajado siempre el lenguaje del cuerpo. Hace 9 años, pintando a una modelo embarazada, en el Cercle Sant Lluc, empezó a reflexionar sobre la invisibilidad estética del desnudo de la mujer embarazada:
- ¿Por qué en muchas culturas las mujeres esconden su cuerpo durante el embarazo?.
- ¿Por qué es éste un tema tan poco presente en la historia de la pintura?
- ¿Por qué tan pocos escritores han hablado de la inmensa belleza de una mujer encinta?
Violeta L. Valdor busca sus respuestas pintando a mujeres gestantes.

Su propuesta pasa a ser compartida por 13 mujeres de diferentes edades y culturas, que han posado para ella. En el 2006, marcha a Dakar, en busca de una africana embarazada, que pueda comprender su intención.

De este proyecto, que "ha dado a luz" el pasado 1 de febrero, pueden verse 24 obras en el Hospital de Sant Pau hasta el 28 de febrero. Posteriormente podrán visitarse en el Museo de la Marina de Vilassar de Mar.


La pintora ha titulado sus obras con fragmentos de poemas de Teresa Costa-Gramunt, Carles Duarte, Miguel Hernández y Cristina Peri-Rosi entre otros, manteniéndose fiel a la necesidad de que en su pintura puedan converger todas las formas posibles de expresión creativa.

martes, febrero 20, 2007

Aznarete melenas y la paella-gate

El Washington Post recoge en su sección de ecos de sociedad el desplante del ex presidente en un restaurante de la capital, cuando abandonó a los comensales que habían pagado por degustar una “Paella a la Aznar” porque entre ellos figuraban periodistas. La dueña del local ha señalado que ni los famosillos de televisión implicados se atreven a dar tan chapuceros esquinazos.


El desplante de Aznar en un restaurante de la capital estadounidense ha llegado a las páginas de su principal diario, el famoso Washington Post. El ex presidente protagoniza una de las secciones más influyentes del periódico, y no precisamente la de política, sino la de ecos de sociedad.


El artículo “Aznar no, pero mucha paella”, señala cómo el ahora profesor universitario abandonó un restaurante a pesar de ser el reclamo para que los ochenta comensales pagaran su asistencia, molesto por la presencia de periodistas. La dueña del local, Carol Joynt, anunció más tarde irónicamente la suspensión del acto "Paella a la Aznar".


El Washington Post recoge cómo Joynt criticaba el desaire, señalando que ni los famosillos de televisión implicados en los más sórdidos escándalos se atreven a dar tan chapuceros esquinazos.


Aparecer como un maleducado en los ecos de sociedad de un medio tan influyente ha debido ser un duro golpe para alguien extremadamente celoso de su imagen pública como Aznar, que ahora intenta ganarse un prestigio académico. Precisamente eligió para su "espantada" un restaurante de Washington donde, de forma habitual, se realizan este tipo de encuentros con altas personalidades de la esfera internacional.


jueves, febrero 15, 2007

miércoles, febrero 14, 2007

martes, febrero 13, 2007

Productes ecològics i inclusió social al menjador escolar

Silvia Torralba (canalsolidari.org)

Des de fa cinc mesos, professorat, pares, alumnat, monitors i personal de cuina de l'escola Torrent de Can Carbassa, en el barri barceloní d'Horta-Guinardó, treballen junts en un projecte que pretén convertir el menjador de l'escola en un espai que també tingui en compte aspectes ètics, ambientals i socials. Cada dia, en el menú dels alumnes que es queden a menjar en aquest col·legi s'inclouen fruites i verdures que procedeixen de l'agricultura ecològica i productes de comerç just.


“Vam començar provant a l'escola d'estiu i ara donem 300 menús al dia en una aposta per altres hàbits alimentaris”, explica la directora del centre, Pepa Carreras. L'escola Torrent de Can Carbassa porta a terme amb la Fundació Futur un projecte que aposta per un nou concepte de la gestió dels menjadors escolars, en els quals qüestions socials i ambientals també tinguin protagonisme.


La iniciativa la va engegar Futur al setembre del 2005 i ja són quatre els centres educatius que participen en aquest projecte que combina la restauració sostenible i justa amb la inclusió sociolaboral.


Uns 1.200 escolars de quatre centres de Barcelona participen en el projecte Menjadors Escolars Sostenibles. Es tracta d'apostar per una “gestió ecoconscient dels menjadors escolars, amb valors socials i ambientals”, assenyala Isabel Coderch, responsable de la iniciativa ‘Menjadors Escolars Sostenibles’ de Fundació Futur. Això significa no només utilitzar aliments ecològics de camps de cultius propers i nous ingredients com la quinoa i el cuscus, sinó també promoure el reciclatge i la recollida selectiva de residus a les cuines escolars, realitzar activitats a les escoles com la gestió d'horts i facilitar la inclusió laboral.


En l'actualitat, cinc dones amb responsabilitats familiars i en situació d'atur de llarga durada s'han beneficiat del programa de la Fundació Futur i formen part d'un procés d'inserció sociolaboral com a ajudants de cuina, monitores o en el servei de neteja. De moment, les escoles que participen en el projecte de Menjadors Escolars Sostenibles han modificat la manera de gestionar els seus menjadors i han apostat per incloure productes ecològics i de comerç just. No obstant això, la idea és anar més enllà i aprofitar el potencial de la iniciativa per promoure a tota l'escola activitats de sensibilització, com visites dels agricultors que proveeixen productes ecològics i tallers sobre hàbits alimentaris.


La iniciativa també suposa donar suport a agricultors locals promotors d'agricultura ecològica. A l'escola Torrent de Can Carbassa, per exemple, els alumnes col·laboren en el manteniment d'un hort escolar i en algunes ocasions fins i tot han utilitzat els productes conreats en l'elaboració dels menús del menjador. La iniciativa, a més, suposa donar suport a agricultors locals promotors d'agricultura ecològica. Això significa “donar una sortida a productes agraris arribant de manera directa al consumidor, sense intermediaris”, explica Rubén Valls, agricultor proveïdor d'aliments ecològics a les escoles, que parla de la importància que “els menjadors escolars fomentin l'agricultura local i ecològica”.


La Fundació Futur treballa de manera coordinada amb les escoles, assessorant les associacions de pares i mares d'alumnes i la direcció. La idea de Futur, a més, és poder assessorar altres centres educatius perquè de manera autònoma també apliquin el projecte.

jueves, febrero 08, 2007

De los patriotas, ¡líbranos Señor!

¡Menudo patriotismo el del PP! A la hora de producirse una macrofusión eléctrica, puestos a tener que elegir entre una multinacional de aquí y una alemana, "la ganadora es.....(redoble de tambor): EON". Ya dijo en su día la inefable doña Espe que a ella las que le gustan son "las empresas nacionales" y no Gas Natural. El colmo de la coherencia.

Claro que doña Esperancita (lo del diminutivo es por su coeficiente intelectual) es la misma que dijo en televisión que a ella le parecería maravilloso convertir todos los páramos de España en campos de golf. Parece que tiene un plan al respecto y ha empezado a aplicarlo en su propia comunidad. Ríanse ustedes de los programas políticos que ponen el acento en la educación de la ciudadanía o en otras políticas sociales. A la presi lo que de verdad le va son los campos de golf. ¿Y la sostenibilidad? ¿Y la nueva cultura del agua? Eso son estupideces y memeces progres que no interesan a nadie. Hay que levantar "buildings" por doquier para hacer "business". Aunque para ello haya que comprar voluntades políticas o hasta judiciales. ¡Viva la Pepa (y la Espe)! ¡Y viva el patriotismo constitucional!

¿Será patriotismo constitucional instrumentalizar y manipular las instituciones democráticas hasta el límite? ¿Será patriotismo constitucional anteponer los intereses partidistas y electoralistas al interés común? ¿Será patriotismo constitucional instrumentalizar a las víctimas de la violencia y usar con fines partidistas el himno que (dicen) es de todos?

¿Será, en fin, patriotismo constitucional utilizar durante toda una legislatura el peor y más sangriento atentado que ha sufrido este país para erosionar a un gobierno y no tener ningún interés real en conocer la verdad sobre su autoría y mentir y mentir y mentir...?