Magnífica exposició a La Pedrera, que caldrà veure més d'un cop per treure-li tot el profit possible. I immillorable també la breu (massa breu) intervenció de Jorge Semprún, durant la inauguració.Tots els grans interrogants sobre com és possible que un poble arribi a tal grau de fanatisme, de ceguesa i de fe en un grup de visionaris. I, sobretot, els grans interrogants sobre com es pot arribar a planificar el genocidi i, sentir-se, simultàniament, una raça superior i conrear la música i les arts i l'esperit com si res no passés.
Una exposició que coincideix, vergonyantment, amb la resolució del Tribunal Internacional de Justícia, que ha exculpat Sèrbia de cap responsabilitat en cap genocidi a Bòsnia.
Molts músics (Richard Strauss, Herbert Von Karajan... i tants altres) van col.laborar amb el règim nazi i van contribuir a legitimar-lo, però d'altres s'hi van oposar obertament o el van combatre amb imaginació. I molts músics jueus van ser deportats directament als camps de concentració i d'extermini. Tot i això, fins i tot en els camps es van composar i interpretar peces extraordinàries.
Com va dir Víktor Ullmann, que va morir gasejat a Auschwitz el 18 d'octubre de 1944: "La voluntat de crear és la mateixa que la de sobreviure".
No hay comentarios:
Publicar un comentario