Drets per a tots o privilegis per a uns quants?

Som a la Comissió Constitucional del Congrés, discutint i aprovant el text del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. El procés va una mica més lent del què s’havia previst i continuarem treballant, com a mínim, durant la setmana vinent. Mentrestant, el PP continua amb la seva campanya anticatalana, que a vegades ratlla el surrealisme i seria ridícula, si no fos pel perill que representa. Avui mateix, l’inefable Angel Acebes ens acaba de dir als delegats del Parlament que vivim en una realitat virtual, en un país imaginari. Rajoy va tornar a afirmar ahir que Catalunya no ha estat mai una nació.

Avui debatem el títol I, el que fa referència als drets i deures dels ciutadans i les ciutadanes. El discurs d’Acebes ha estat tan radical que algú li ha fet notar que fins i tot Blas Piñar va estar més moderat el 1978, parlant d’aquest tema, del què ell ho ha estat avui. Però el més lamentable és que el PP (Rajoy, Acebes, Zaplana i fins i tot Piqué) es neguen a aprovar per als catalans el què sí que han acceptat per als valencians. El seu argument és que si s’inclouen uns drets específics per als catalans, aquests gaudiran d’uns privilegis que no té la resta d’espanyols. Resulta curiós, però, que l’Estatut valencià que han aprovat les Corts (per cert, amb el vot favorable de Josep Piqué al Senat), inclou igualment un capítol de drets i deures. Però en aquell cas, es veu que això no els sembla tan greu, no trenca Espanya i no és un greuge respecte dels altres espanyols.

¿Per què el PP veu bé el Títol II de l’Estatut de València i no el Títol I del de Catalunya? El de València es diu “De los derechos de los valencianos y valencianas”, el de Catalunya, “Derechos, deberes y principios rectores”.

L’altre argument del PP contra el capítol de drets és que és intervencionista. Els molesta fins i tot el dret a gaudir del medi ambient. En nom de la llibertat sembla ser que els alcaldes poden posar en mans dels promotors immobiliaris tot el sòl que els vingui de gust, o es pot desviar el curs dels rius segons convingui. I a la resta de ciutadans, que els bombin. No puc evitar pensar que el què hi ha realment darrera de l’oposició del PP a defensar els drets de ciutadania és la seva voluntat de protegir els privilegis d’una minoria més que no pas els drets de totes les persones.