Un Estatut per consolidar el progrés de Catalunya

A ningú no li podrà semblar estrany que, després de quasi tres anys de treball per tirar endavant l’Estatut, aquest sigui per al grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi el principal objectiu fins al final de la legislatura.

Catalunya és a punt d’aconseguir el millor Estatut d’Autonomia de la seva història. I el text ha estat obra de quatre dels cinc grups de la Cambra. Serà així per sempre més. Pesi a qui pesi, els quatre grups que hi han treballat i el van votar el 30 de setembre en són coautors i corresponsables. Els quatre grups hi han deixat la seva empremta i és bo que hagi estat així, perquè entre tots l’hem fet millor. També hi ha determinats articles que són com són, en el seu redactat actual, perquè ERC va pressionar perquè ho fossin. Per això, m’agrada recordar en aquest moment la contribució d’Esquerra Republicana a un text que considero molt bo i al qual dono suport amb el major entusiasme.

Dissortadament, els tres grups de la majoria catalanista i de progrés no arriben units a la darrera etapa. S’han dividit just en el moment d’arribar a la meta. I aquest fet resulta especialment trist, sobretot si tenim en compte que van ser els tres grups d’esquerra els qui van posar sobre la taula la necessitat d’un nou Estatut, ja en l’anterior legislatura (sense el suport de CiU, aleshores presonera del PP de José Ma. Aznar).

Els canvis de parer i de posicionament d’ERC, d’un dia per l’altre i contradient les seves pròpies declaracions de principis, han dut el Govern a una situació insostenible. No podia ser que en allò que va ser el compromís més important de l’actual legislatura, els tres grups arribessin dividits, o fins i tot enfrontats. I no podia ser que no se sabés quina era la posició del Govern davant del referèndum. La única sortida digna que li quedava al president de la Generalitat era trencar el Govern, fent-ne fora els qui en aquests moments (més per raons tàctiques que per convenciment) han decidit fer costat al PP en l’oposició a l’Estatut. Crec que la ciutadania no hauria pogut entendre cap altra opció.

Com a resultat de la crisi, avui tenim un Executiu més homogeni, en algún sentit també més consistent i del qual crec que la ciutadania n’espera bàsicament que condueixi bé el breu camí vers l’aprovació de l’Estatut en referèndum. També hi haurà, sens dubte, amplis sectors de la població que li agrairan igualment que demostri que és possible governar amb eficàcia i sense ensurts durant els mesos que quedin de legislatura. Això pot ajudar a revalidar una majoria àmpliament suficient per reconstituir un govern catalanista i d’esquerres, al qual se li demanarà un programa igual d’agosarat, aplicat ja amb les competències i els mitjans que oferirà el nou Estatut i , molt especialment, actuant amb molt més seny i menys soroll de fons.

Accent en les polítiques socials

Aquest Govern ha fet polítiques socials molt avançades, però no sempre ha sabut explicar els canvis als ciutadans. S’ha acomplert una bona part del Pacte del Tinell (alguns observen un compliment del 70% dels compromisos) i s’ha avançat en molts terrenys, com no ho havien fet els darrers governs de Jordi Pujol.

Algunes dels èxits són especialment emblemàtics. Ho és el Pacte Nacional per l’Educació; ho és l’augment dels temps de les visites mèdiques a la xarxa pública de salut i la introducció del diagnòstic ràpid de càncer a tots els hospitals públics; ho és l’increment de 4200 mestres i professors a les escoles i instituts; ho és la construcció de 15 nous edificis judicials i l’aprovació del Pla de construcció i rehabilitació de centres penitenciaris; ho és l’impuls a la construcció directa d’habitatge protegit (havent-se licitat el 67% del què es va prometre durant les eleccions), o bé la construcció ja iniciada de 27.968 nous habitatges protegits, o l’anomenada Llei de barris, amb actuacions integrals per a la rehabilitació per un valor de 200 milions d’euros en una trentena de barris de tot Catalunya; ho són les 3370 noves places públiques per a la gent gran o l’augment del 44% dels complements de les pensions de viduïtat; i així podríem continuar fins a cansar el lector.

Però sovint els errors i el soroll mediàtic han tapat la bona feina feta. Cal superar aquesta etapa i obrir-ne una altra, en la qual sigui possible desenvolupar els molts projectes socials, culturals, econòmics i institucionals que són compartits pels tres grups del tripartit. Només cal que tots sapiguem situar els interessos del país per davant dels de cada partit. Els projectes hi són, si els sabem explicar bé la ciutadania es tornarà a il.lusionar i podrem tornar a obtenir la confiança de la majoria. Catalunya ho necessita, Catalunya s’ho mereix.

Publicat al setmanari ACTUAL