viernes, mayo 26, 2006

Molts processos de pau en marxa

Que els actors d'un conflicte armat signin un acord de pau no significa que immediatament la violència s'acabi en aquest lloc. Un tractat de pau és un pas més d'un procés molt llarg i silenciós en el qual, moltes vegades, tant la comunitat internacional com els mitjans de comunicació sembla que perden interès.

Precisament en els processos de pau que es viuen actualment posa l'atenció l'Anuari 2006 de processos de pau (en pdf), una publicació impulsada per l'Escola de Cultura de Pau i que, per primera vegada, va més enllà de la descripció dels conflictes armats i analitza les negociacions de pau que avui es viuen a 30 llocs del món.Segons l'anuari, durant tot el 2005 va haver en marxa 30 processos de pau i només sis es poden considerar processos consolidats i amb continuïtat. De la resta, 14 han sofert interrupcions i viuen “crisis esporàdiques” i altres deu no tenen els resultats esperats.

El 2005, els conflictes de Sudan, Aceh i Irlanda del Nord van acabar després de finalitzar amb èxit els seus processos de pau. Exemples d'aquests processos inestables són les negociacions que es porten a terme a Angola, l’Índia, la República Democràtica del Congo i a conflictes més mediàtics com el d'Israel i Palestina i el Sàhara Occidental. A l'altre extrem, però, destaquen èxits com la signatura d'un acord de pau definitiu entre el Govern del Sudan i l’SPLA, el desarmament del Moviment Aceh Lliure a Indonèsia i la renúncia de la lluita armada per part de l'IRA i el seu posterior desarmament.

“Signar un acord de pau significa posar el fil a l'agulla per arribar a l'arrel de la violència i començar a treballar”, explica el director de l'Escola de Cultura de Pau, Vicenç Fisas, que destaca que la majoria dels conflictes dels últims anys s'han resolt mitjançant la negociació i no per la via militar. De fet, com indica l'anuari, “existeixen negociacions en dos de cada tres conflictes armats”. Durant el 2005, els processos que van tenir una evolució més positiva van ser els del continent asiàtic i dos de cada tres conflictes van utilitzar mediacions externes. Així mateix, “domina el principi de concedir una amnistia una vegada acabats els enfrontaments armats” i diversos països han establert mecanismes de justícia “transicional i de reparació”.

“L'inici de processos de pau és molt complicat i no es basa únicament en acords signats”, conclou Vicenç Fisas, que alerta de la necessitat que els actors implicats en el conflicte l’afrontin “amb una altra mirada que parteixi de la negociació i no de les armes”.

(Canalsolidari.org)

1 comentario:

Anónimo dijo...

Nice idea with this site its better than most of the rubbish I come across.
»