martes, mayo 30, 2006

Fins i tot a Òmnium Cultural guanya el SÍ

Fins i tot en una entitat tan radicalment nacionalista com és Òmnium Cultural, els vots favorables al SÍ en el referèndum han estat més que els que defensaven el no.

Això sí que és un autèntic revés per als defensors del no a l'Estatut.

Òmnium Cultural va ser l'entitat promotora de la manifestació Pel Dret de Decidir del 18 de febrer d'enguany. Ara ha convocat un referèndum intern en el qual, segons les dades oficials de la mateixa entitat, els partidaris de votar SÍ a l'Estatut han estat el 44,61% i els partidaris del no només el 38,98%.

Potser ara la direcció de l'entitat haurà de meditar seriosament i revisar algunes de les seves accions dels darrers temps, en els quals les decisions de la junta directiva han estat sempre massa coincidents amb les d'un sol partit de l'arc parlamentari. Òmnium havia estat sempre, fins fa un parell d'anys, una entitat molt transversal, en la qual s'hi podien haver sentit ben integrades persones de sensibilitats prou diverses.

10 comentarios:

Anónimo dijo...

Cal esmenar un error: Òmnium no va convocar el 18 F, precisament, això va ser un motiu de controvèrsia interna.

D'altra banda, tant cert és que el No ha perdut com que el Sí no ha guanyat: si sumes els NOs, els NULs i els BLANCs, són majoria respecte als SÍs.

Però allò que sorprèn més és que diguis que enyores l'Òmnium d'abans... aquella entitat que no feia res (en deien el Mòmium, recordes) i que només es movia als dictats de CiU? Ja és ben curiós que des de PSC-CpC s'enyori una entitat controlada per CiU... deuen ser coses de la sociovergència que "se avecina"!

Àlex Masllorens dijo...

Dues precisions:
-des del punt de vista democràtic-electoral, guanya qui treu més vots. I qui n'ha tret més a l'enquesta interna d'Òmnium ha estat el SÍ.
-segon: jo no he dit mai que enyori l'etapa del Mòmium. Hi vaig estar tan en contra, que vaig donar suport explícit i públic a Jordi Porta. El què dic, és que el gran valor de l'Òmnium era la seva voluntat de ser una entitat plural, no sectària i horitzontal. Avui no ho és. I és una llàstima.

ah! i, per cert, lamento que no donguis la cara. Jo sempre signo els meus escrits. I, malgrat que no signis, tampoc et censuro (cosa que em permetria aquest sistema i que altres sí que fan).

Jordi Molinera i Poblet dijo...

D'acord que el Si guanya i tot això, però en el teu article "t'oblides" del fet de que el SI no guanya sobre la totalitat dels altres vots. No se... és una forma d'amagar les coses... no?

I voldria agrair poder escriure en aquest bloc, perque abans d'ahir ho vaig intentar en escriure al bloc del primer secretari de les JSC... i sorpresa, quan vaig enviar el text, Blogger va i em diu que en el bloc del primer secretari de les JSC només hi poden escriure amics seus, incorporats en alguna llista m'imagino...

Anónimo dijo...

Àlex,
Òmniu no va convocar res el 18 F, més aviat es va inhibir absolutament.
Per altra banda, des del punt de vista electoral democràtic, en un parlament guanya qui té més diputats i realment qui pot formar una majoria de govern.
Però compte, en un referèndum, el SÍ, per guanyar, ha de superar el NO+el blanc, no així el nul.
Espero que continuïs amb la bona tasca que ha portat a terme el David Minobes.

Anónimo dijo...

Au au, Masllorens, saps perfectament que han guanyat amb majoria les opcions que rebutgen l'Estatut. De tota manera, ja és una voctòria moral que el 'sí' tingui un resultat tan patèticament baix entre el catalanisme polític.

Anónimo dijo...

òmnium radicalment nacionalista??? si t'han de dir radical per defensar la llengua, la cultura i el país, malament anem... em pensava que això ho teníem tots... almenys aquell insignificant 89% que va aprovar aquell tant tan tan horrorós estatut en aquella tan inútil cambra regional...

Donaire dijo...

Per què els blancs i els nuls s'ha de sumar amb els nos?. No ho entenc això.

Àlex Masllorens dijo...

Jo sempre he cregut que el país es pot defensar des d'opcions i posicions polítiques i personals ben diverses. De fet, ¿a qui li interessaria un país monocolor i sense matisos? A mi no, evidentment. Per tant, el país el defensen totes les persones que se l'estimen, des de qualsevol entitat, grup, opció política... La llengua, tots els qui l'usem, l'estimem i la mimem en el dia a dia. La cultura... cultura ho som tots i totes, per sort.

Anónimo dijo...

Looks nice! Awesome content. Good job guys.
»

Anónimo dijo...

Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!