viernes, febrero 17, 2006

Els xamans ja fa temps que no manen

Estic d'acord: cal respectar totes les idees i les creences religioses. Però el cert és que a partir del moment en què el respecte s'ha de basar forçosament en el silenci i la por, tot el debat queda automàticament contaminat. Ja és un debat inútil.

Si jo estic condicionat per l'amenaça de l'altre, en el sentit que si dic el què penso ell em pot agredir amb violència, la llibertat queda tocada de mort. Per això em nego a acceptar cap argument que, disfressat de respecte i de tolerància, em vulgui imposar el silenci. Això no és la pau, això és el principi de la fi de la raó.

Ho dic sabent bé quanta intransigència hi ha entre nosaltres, que no som tampoc un gran exemple de coherència, malgrat creure que podem anar pel món donant lliçons de tot i a tothom. Però aquí la religió i els xamans ja fa temps que no manen!

2 comentarios:

Martí dijo...

Avui, una mica sorprenent l'article de la Isabel Clara Simó a l'Avui. Si pots dona-hi una ullada. Sembla que defensi els qui criden, insulten o cremen banderes en nom de l'integrisme.

Àlex Masllorens dijo...

Ja fa dies que estic sorprès per la quantitat de gent oberta i progressista que defensa l'autocensura en nom de la tolerància i de la convivència. És cert que el conflicte s'ha produit per un xoc d'interessos comuns (l'extrema dreta europea, els integristes cristians i els fonamentalistes musulmans), però estic amb els qui creuen que aquí no tenim perquè mossegar-nos la llengua. I l'humor ens és molt necessari. Naturalment que he de respectar les creences dels altres, però i si jo crec que cal poder criticar les religions, això qui m'ho respecta?

En tota aquesta història hi ha hagut molta manipulació. A un costat i a l'altre. I al món musulmà hi veuen molt contubernio judeo masónico internacional.