Alternatives a la presó

Es parla molt de seguretat ciutadana i sovint s'oblida que la percepció de seguretat o d'inseguretat és resultat en gran mesura d'un conjunt de polítiques socials i no solament policials. Des d'una perspectiva progressista, la seguretat està íntimament relacionada amb la igualtat d'oportunitats i amb la justícia social. De la mateixa manera, quan fem referència a la política penitenciària tampoc s'ha de pensar únicament en les presons. Afortunadament, la nostra Constitució i la llei general penitenciària posen l'èmfasi en el fet que les penes privatives de llibertat i en general tota la política penitenciària han d'estar orientades cap a la reeducació i la reinserció social.
En aquest mateix sentit s'han pronunciat diversos documents de Nacions Unides i de les institucions europees. Totes les recomanacions apunten en la mateixa direcció: aconseguir la reinserció de les persones preses és una de les millors fórmules per garantir que hi hagi més cohesió social. I, a més a més, apostar per la rehabilitació resulta més barat que no fer-ho.
Actuar en una o una altra direcció és prendre partit per un o per un altre model social. Només s'han de comparar les estadístiques per adonar-se'n. Als Estats Units, el país de l'Associació del Rifle, de l'"ull per ull..." i on hi ha més poca protecció social de tot el món desenvolupat, hi ha 686 presos per cada 100.000 habitants. I que ningú pregunti allà per les mesures penals alternatives. Els presos (que majoritàriament són pobres, negres i hispans) compleixen la pena íntegra i sovint surten al carrer en més males condicions que quan hi van entrar. A Europa occidental, la mitjana de presos per 100.000 habitants és aproximadament una sisena part que als Estats Units: 96 a Alemanya, 95 a Itàlia, 85 a França... , però 125 a Catalunya i 140 a Espanya.

AQUESTES dades mostren alguns elements que s'han de tenir en compte. Per un costat, que les societats europees estan més cohesionades i són, encara, menys violentes. L'Estat de benestar funciona més bé aquí. Cosa que hem de considerar quan sentim certs cants de sirena que ens parlen de les bondats de la liberalització extrema del sistema i de la necessitat de desmantellar el suposadament insostenible nivell actual de protecció social. Però no deixa de cridar l'atenció la diferència que hi ha entre el nombre de presos al nostre país i en altres països d'Europa. A això hi van contribuir les 17 reformes penals dictades pels governs del PP, que van incrementar les penes de privació de llibertat i les mesures de presó preventiva. I també, els anys de retard amb què anem aquí pel que fa a l'aplicació de les mesures penals alternatives.
A Catalunya, a l'excés de població penitenciària s'hi ha de sumar la paràlisi dels governs de CiU en allò referent a construcció de centres penitenciaris i el seu poc entusiasme en l'aplicació de mesures alternatives. Tot plegat ha conduït a la massificació de les presons, que les fa molt més difícils de governar i que dificulta encara més poder fer realitat el mandat constitucional de reinserir el delinqüent. Per això em sembla destacable l'aposta de l'actual Govern de la Generalitat per intentar corregir amb decisió la indecisió dels governs anteriors. Així, a la construcció de nous centres, s'hi suma la posada en marxa, a principis del 2005, d'una prova pilot per a la difusió de les mesures penals alternatives.
Aquesta prova s'ha iniciat amb èxit als jutjats d'Arenys de Mar, sota els auspicis de la fiscalia d'aquell partit judicial, d'acord amb les directrius del fiscal en cap de Catalunya, José María Mena. La coincidència entre els objectius plantejats pel conseller Josep Maria Vallès i per la Fiscalia ha fet possible que hi hagi més garantia de control i efectivitat en el desenvolupament de les mesures penals alternatives i en especial dels tre-
balls en benefici de la comunitat.

TOT ES FA el mateix dia del judici oral i en el mateix edifici judicial, de manera que el jutge i el fiscal, abans que es dicti la sentència, ja tenen coneixement de la predisposició de l'acusat a complir una pena alternativa. Aquest procediment millora substancialment l'agilitat i l'eficàcia i el resultat ha estat un augment de les demandes d'execució de mesures alternatives per sobre del 80% i dels treballs en benefici de la comunitat de gairebé un 100%. Hi col.laboren també entitats privades sense ànim de lucre i ajuntaments. L'experiència s'anirà ampliant a altres partits judicials. Si, a més, com ja està fent, el Govern construeix nous centres penitenciaris de dimensió més reduïda, potser finalment serà possible aconseguir un sistema penitenciari que de veritat s'esforci a donar compliment al mandat constitucional de la reinserció. És una altra manera, i molt concreta, d'avançar cap a una societat més justa i més igualitària.


Article publicat a El Periódico (10/02/06)