Els papers i l'Espanya plural

Aquesta setmana hem tingut una nova oportunitat de constatar d'una manera pràctica i ben il·lustrativa que a Espanya hi ha dues maneres d'entendre la llibertat i la democràcia. Per un costat, una dreta extrema i rància que quan no pot guanyar democràticament a les urnes o als Parlaments, s'entesta a fomentar la divisió entre col·lectius i entre comunitats.

A l'altre costat, un Govern que compleix allò que democràticament i per àmplia majoria va aprovar el Congrés dels Diputats el mes d'abril de 2005.

Amb el retorn a Catalunya dels papers confiscats pel règim franquista a la Generalitat republicana, s'ha reparat una injustícia històrica. Catalunya ha recuperat milers de documents que no havien d'haver sortit mai d'aquí.

Resulta lamentable que encara es vulgui presentar aquesta reparació, no com el tancament d'una ferida antiga sinó com un nou motiu per a enfrontar, de manera irresponsable, ciutadans i pobles d'Espanya.

El retorn dels papers ha estat un èxit col·lectiu. Un èxit de la constància, de la tossuderia i de la memòria històrica. De la voluntat de ser. Un clam de llibertat. Tothom, o gairebé tothom, pot apuntar-se aquest èxit en la petita o no tan petita part que li pertoqui.

Des de les persones que van lluitar per la recuperació de la democràcia i de les institucions d'autogovern, fins a tots els representants polítics que n'han exigit el retorn des del 1978 (inclòs, per cert, el senyor Fraga, que hi va votar a favor al Congrés) i, òbviament, també el moviment ciutadà que a Catalunya ha sostingut la flama reivindicativa al llarg dels anys.

També és veritat que el retorn l'hem d'emmarcar en un determinat context polític. Espanya té avui un Govern i un president, José Luis Rodríguez Zapatero, que han donat mostres de fermesa i convicció democràtica, d'una visió plural i federal d'Espanya com no havíem conegut mai abans, i d'un respecte a la diversitat i al plurilingüisme, lamentablement excepcionals en aquest Estat.

El Govern que ha retornat els papers a Catalunya és el mateix que ha fet possible el reconeixement del català a Europa i l'ús d'aquesta llengua al Senat espanyol, el mateix que s'entesta a fer realitat l'Espanya en xarxa i el mateix que ha dut aquí la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, a més d'haver donat un suport necessari i determinant al domini puntCat a internet.