A l'ètica per l'estètica

En la política, com en general a la vida, les formes són molt importants. I les formes diuen molt de les persones. Respectar les formes és la millor garantia per a una bona convivència. De fet, és això l’Estat de Dret. Com diu la famosa frase de Mc Luhan, “el mitjà és el missatge”. Va dir el poeta: “a la ética por la estética”.

Ja em semblava malament que Esquerra Republicana hagués proposat, en les actuals circumstàncies, que el nou conseller de Governació fos en Xavier Vendrell (i consti que jo no qüestionava d’entrada la seva capacitat).

Ara resulta que en el seu primer acte i parlament com a conseller, la seva gran aportació al debat polític, ha estat que “l’Estatut és una presa de pèl del govern de l'estat”. I això, sabent que aquesta és una opinió contrària a la de la majoria del seu Govern. Aquesta actitud em sembla d’una enorme deslleialtat i mostra d’una manca de sentit institucional que no ens fa cap bé; francament.

Sobre el contingut de l’Estatut, Vendrell i ERC poden pensar el què vulguin. Ells sabran per quin motiu era tan bo un dia i tan dolent al dia següent. Però també saben positivament com ha estat de difícil tirar endavant aquesta reforma; i les filigranes que hem hagut de fer tots per a arribar a un consens aquí i a Madrid. Zapatero se l’ha jugat a fons i s’ha jugat fins i tot el seu futur; això no és una presa de pèl a ningú, sinó tot el contrari. També els socialistes catalans hem renunciat a alguns postulats i hem acceptat la inclusió de punts en què no estàvem del tot d’acord. Però ho hem fet en ares de tenir un nou Estatut, el qual és molt millor que el vigent i dota a Catalunya de moltes més competències i recursos que el del 1979. ERC també ho reconeix sovint, sobretot en privat. Ja n’hi ha prou de doble joc.