miércoles, agosto 06, 2008

L'octava potència?

Lloava, uns dies enrere, un informe de la Fundació per la Pau sobre el negoci de les armes. Avui, tristament per a mi, la premsa es fa ressò de la meravellosa notícia que Espanya va batre el 2007 el rècord en venda d'armament.

Entre els principals clients, a més de la UE i l'OTAN, hi ha països de solera democràtica i capdavanters en la defensa dels drets humans, com ara Malàisia, Colòmbia, Marroc, Veneçuela, Omán, la Xina o Cuba.


Espanya, destaca la informació, ja és l'octau subministrador mundial d'armament convencional. I, mentrestant, baixen els ajuts al desenvolupament i es retarda la data en què previsiblement complirem amb el compromís de destinar el 0'7% als ajuts oficials al Tercer Món (de moment, de 2010 a 2015).

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Molt interesant de veritat.
Ets interesant també el vostre punt de vista. Algo irónic.
Caldria fer que els països que vulguesin fer la guerra, es anaran a un lloc del espai sideral, amb tot el armament de la Terra y es maten uns als altres deixant-nos finalment en pau.Hum i que portessin amb ells tots els delincuents.

Eduard Ibáñez dijo...

Benvolgut Alex,
Aquest escandalós record del Govern de Rodríguez (Zapatero)confirma el que ja sospitaven: la seva nul·la sensibilitat pacifista, malgrat tots els seus discursos.
Per cert, des de Justícia i Pau hem publicat recentment un ampli informe sobre les característiques i l'evolució de les exportacions espanyoles d'armes en els últims anys, elaborat per Tica Font (que es pot trobar a la nostra web, justiciaipau.org - cenre delàs) i ja prevèiem aquest record del 2007 (del que també vam informar en la nostra web). Perquè el problema no és solament de volum: bona part de les exportacions espanyoles (autoritzades pel Govern)incompleixen la llei i el Codi de conducta de la UE, ja que, a banda de poc transparents, es fan a països amb conflicte armat, o a païsps que són molt pobres, a Estats que no respecten els drets humans o que no garanteixen que les armes caiguin en mans inadequades.
Eduard Ibáñez