lunes, abril 28, 2008

Móviles, gritos y transporte público


(versió en català a sota)

Muchos años atrás, cuando los autobuses de Barcelona todavía llevaban cobrador en la parte trasera y cuando se podían leer aquellos rótulos que decían "Prohibido blasfemar, insultar y escupir", era bastante habitual que la gente hablara a gritos. En parte, esto ocurría por la falta de civismo, y en parte también, según se decía, por nuestra condición de mediterráneos, que lo justificaba casi todo. Cuando viajaban hacia el norte a países que habían progresado más, los más sensibles envidiaban la limpieza y el silencio en los transportes públicos, fruto de la buena educación que se impartía en los países democráticos.


Poco a poco, también aquí fueron imponiéndose las buenas formas. Los autobuses, los vagones de metro y muchos trenes cada vez fueron más modernos y silenciosos y la ciudadanía, salvo excepciones quizá demasiado numerosas, había asumido que había que hablar sin levantar la voz más allá de lo necesario. Pero he aquí que llegaron los aparatos de música portátiles y los teléfonos móviles. ¡Y ya estamos otra vez! El ruido ha vuelto a hacerse el amo de los transportes públicos. Primero fueron los fans de la música máquina y después se han sumado, cada vez con más insistencia e impunidad, los de los teléfonos móviles, que suenan a diestro y siniestro y que provocan una curiosa pérdida de timidez en sus propietarios. No sé por qué motivo la mayoría de personas que usan móvil en el autobús dialogan en un tono de voz tan alto, como si el interlocutor fuera sordo y como si todos los viajeros tuviesen que seguir el hilo de la conversación. Me sorprende el impudor con el que tanta gente aparentemente equilibrada explica en voz alta y en público cuestiones tan íntimas.


Pero lo más alarmante es la noticia que llega de Europa. ¡Caerá sobre nosotros otro castigo perverso! La Comisión Europea ha aprobado que los viajeros de compañías aéreas puedan utilizar los teléfonos móviles durante los vuelos, una vez superados los 3.000 metros de altura. Lenta, pero inexorablemente, los amantes del silencio y detractores del estrés vamos perdiendo los últimos reductos de paz.
¡Viva el progreso!


(Publicado en El Periódico el 28/04/08)
Fa molts anys enrere, quan els autobusos de Barcelona encara duien cobrador a la part del darrere i quan s'hi podien llegir aquells rètols que deien "Prohibit blasfemar, insultar i escopir", era força habitual que la gent parlés a crits. En part, això passava per la falta de civisme, i en part també, segons que es deia, per la nostra condició de mediterranis, que ho justificava gairebé tot. Quan viatjaven nord enllà a països que havien progressat més, els més sensibles envejaven la netedat i el silenci en els transports públics, fruit de la bona educació que s'impartia en els països democràtics.
A poc a poc, també aquí es van anar imposant les bones maneres. Els autobusos, els vagons de metro i molts trens cada cop van ser més moderns i silenciosos i la ciutadania, tret d'excepcions potser massa nombroses, havia assumit que calia parlar sense alçar la veu més enllà del que fos necessari. Però vet aquí que van arribar els aparells de música portàtils i els telèfons mòbils. ¡I ja hi tornem a ser! El soroll ha tornat a fer-se l'amo dels transports públics. Primer van ser els fans de la música màquina i després s'hi han sumat, cada cop amb més insistència i impunitat, els dels telèfons mòbils, que sonen a tort i a dret i que provoquen una curiosa pèrdua de timidesa en els seus propietaris. No sé per quin motiu la majoria de persones que utilitzen mòbil a l'autobús dialoguen en un to de veu tan alt, com si l'interlocutor fos sord i com si tots els viatgers haguessin de seguir el fil de la conversa. Em sorprèn l'impudor amb què tanta gent aparentment equilibrada explica en veu alta i en públic qüestions tan íntimes com les que a vegades es poden sentir. He arribat fins i tot a sentir vergonya aliena. Però dec ser un espècimen rar.
El fet més alarmant és, però, la notícia que arriba d'Europa. ¡Caurà sobre nosaltres un altre càstig pervers! La Comissió Europea ha aprovat que els viatgers de companyies aèries puguin utilitzar els telèfons mòbils durant els vols, un cop s'hagin superat els 3.000 metres d'altura. Lentament, però inexorable, els amants del silenci i els detractors de l'estrès anem perdent els últims reductes de pau.
¡Visca el progrés

1 comentario:

Shakadal dijo...

See Please Here