La dona trencada és aquella que ha supeditat la seva pròpia vida a la dels altres, el nucli familiar on se sentia a recer de la vida mateixa, però quan l'amor s'enfondra per l'aparició d'una altra història sentimental, l'abisme de solitud i de por pot esdevenir paralitzant. La dona trencada és una excel.lent oportunitat de llegir Simone de Beauvoir (1908-1986), una feminista avant la lettre, a qui paradoxalment massa sovint només se l'ha valorat per la relació sentimental que va tenir amb Jean-Paul Sartre. Però Beauvoir era molt més que això. Per exemple, una pionera a adonar-se que la clau de la discriminació ancestral de les dones es basava principalment en la dependència econòmica i que no- més si treballava podia tenir unes relacions lliures i equitatives.Beauvoir va ser una revolucionària, que es va oposar al matrimoni burgès tradicional com a única via per acabar amb la subordinació i la discriminació del sexe dèbil. Una precursora contra la subjugació i a favor de relacions d'igualtat en la parella basades en l'acceptació de l'altre com a ésser amb la mateixa dignitat i drets, en el respecte i en la possibilitat de ser feliços compartint alguna cosa més que el sexe. Però apostant alhora per relacions sexuals plenes, desvinculades del caràcter estrictament reproductiu.
Els centenaris són sempre una oportunitat per reconciliar-se amb els nostres errors. Un d'aquests, potser, no haver llegit Beauvoir. Hi ha en català una magnífica edició (Deriva, 2002), amb traducció de Marta Pessarrodona, que inclou dues històries ben originals. A L'edat de la discreció, una dona ha d'assumir el pas del temps i de l'edat, alhora que la llibertat individual dels éssers que l'envolten. A Monòleg és la desesperança davant les conseqüències dels actes de la protagonista, moguda pel seu egoisme, a qui l'assumpció d'aquesta realitat condueix al límit de la desestabilització emocional. Sempre històries de dones, escrites en temps de protagonismes masculins. Sempre una mirada existencialista, acompanyada d'una reflexió sobre el paper dels intel.lectuals i el compromís polític, la recerca d'una ètica arrelada en allò humà vist, indefectiblement, amb ulls de dona. Tot un plaer.
1 comentario:
Hola Àlex,
Records d’un jove periodista al que vas ajudar amb el seu primer reportatge (La societat dels dos terços).
I qui millor que lluitar contra l'androcentrisme instal•lat a la nostra societat que els periodistes. Recentment varem analitzar amb un grup de treball la cobertura informativa de les passades eleccions, la desdibuixada veu de la ciutadania, el periodisme de declaracions... i ens varem trobar greus mostres de l’androcentrisme que habita en la política i els mitjans de comunicació. El sexe masculí és el centre de la política i el seu reflex en els mitjans de comunicació - aquells que prenen les decisions, imposen justícia i ocupen la majoria de les planes - és absolut, malgrat recents polítiques molt vistoses, però de dubtosa eficàcia ara mateix. Hem comprovat que es parteix d’una visió on la dona, malgrat no estar silenciada, té un paper subsidiari i exòtic. Electoralista. A més, els mitjans de comunicació en comptes d’intentar educar amb una visió més igualitària i real participa en el joc de forma inconscient, tot augmentat els prejudicis. Tal com es desprèn de la lectura del llibre “¿De quién hablan las noticias? Guía para humanizar la información” (Icaria) la mirada informativa no avança prou en el trencament d’aquest valor androcèntric. Molt camí per endavant.
Una abraçada
Tomàs
Publicar un comentario