Va arribar, va llegir i, al final, tot va quedar en foc d'encenalls. Tret de l'aplaudiment dels incondicionals i un logotip que no serviria ni per a l'ajuntament de Ventdelplà. El gran problema d'Artur Mas és que feia mesos que anunciava a bombo i platerets que el 20 de novembre revelaria el contingut de les taules de la llei, i el seu gran missatge no aporta res de nou. Com a màxim, el que altres estan pregonant i practicant des de fa uns quants anys. És a dir: que el catalanisme solament pot ser útil si és compartit per tots (o, almenys, per la immensa majoria de la població), i si és integrador i contribueix a la cohesió política i social de la ciutadania de Catalunya. ¡Benvingut al club dels que no havíem cregut mai que hi hagués bons i mals catalans, senyor Mas!
Segons sembla, la gran aposta de Convergència i Unió per al futur consisteix a "repensar, actualitzar i posar al dia el catalanisme". I, amb aquesta finalitat, Artur Mas ofereix quatre fórmules màgiques. Primera: canviar nació per nació plena. Segona: canviar modernització per lideratge. Tercera: oblidar-nos d'Espanya i situar Catalunya al món. Quarta: canviar autogovern per autodeterminació, però sense anomenar-la pel seu nom, perquè això podria espantar alguns a qui es pretén atraure amb la resta de les propostes. Els primers a espantar-se, per cert, han estat els mateixos socis de Mas, que s'han afanyat a recordar que ells no són independentistes. Aquest és el principal problema que té l'operació casa gran: que pretén ampliar la base política i social de suport a Artur Mas i comença posant en dificultats la mateixa coalició amb Unió Democràtica.
Un altre inconvenient és que descobreix la sopa d'all del catalanisme transversal just quan fins i tot els sectors tradicionalment més reticents de la societat catalana fa temps que van arribar a la conclusió que és un punt de trobada per a tots, sempre que es basi en la justícia social i ens faci a tots més iguals en drets i deures. Totes les forces polítiques amb opcions reals de formar part del Govern van optar al seu dia per ser catalanistes. Així que la proposta de Mas no feia cap falta. I el que no fa falta, sobra.
Publicat a El Periódico (21/11/07)
1 comentario:
Àlex,
totalment d'acord. Precisament avui parlava en aquests mateixos termes amb gent de la feina. No va explicar res de nou, ni tan sols en aquells apartats que més han destacat alguns mitjans. Tot el que va dir ahir, ja li hem sentit dir a en Mas i a molta gent que no és en Mas. Durant aquest darrer any i molt abans. M'ha fet gràcia aquest matí, el propi Duran i Lleida, comentant un dels passatges del discurs d'en Mas dient que ell, això, ja ho va dir fa 9 anys en una conferència i que va ser molt conflictiu. Ja veus... tan sols fa 9 anys que ja ho deia. Aquest Duran és un amic, eh? jajaja. Bé, en tot cas, lo de ahir ha quedat reduit a una manifestació més de la necessitat de fer crèixer l'ego del lider convergent que, fracassat en els seus intents d'arribar a la Presidència de la Generalitat per dues vegades, intenta ara agafar un lideratge que per una banda no li correspon i per l'altra, amb aquest discurs, amb la seva actuació diària al Parlament i amb l'experiència de govern que té, està clar que no pot assumir, que no està capacitat per fer-ho. Diu Artur Mas que el seu projecte és el de la "Casa Gran del Catalanisme", el pal de paller del catalanisme. Això, si anès en serio, voldria dir que per fer-ho realitat calen actituds de diàleg, pacte i consens. Pot ell, que no ha estat capaç d'arribar a pactes amb ningú més que el PP d'Aznar, ser el lider d'aquesta nova etapa? Jo crec, sincerament, que no. La gent de CiU, quan abans passin la pàgina d'en Mas, millor. Segurament, i ho veurem quan arribin les generals, aquesta ha estat la darrera representació convergent amb Mas com a protagonista. Temps al temps.
PD: Àlex, una abraçada molt forta. A veure si ens veiem ni que sigui a Girona, si vens... Salut!
Cristian
Publicar un comentario