La cooperación catalana al desarrollo

Barcelona cuenta desde el lunes con una Oficina del Milenio de Naciones Unidas. Con la puesta en marcha de esta Oficina, Cataluña da un paso más para convertirse en un referente europeo de la cooperación al desarrollo. La Generalitat colaborará estrechamente con la sede central que Naciones Unidas tiene en Nueva York y trabajará para alcanzar los ocho Objetivos de Desarrollo del Milenio antes del 2015.

Estos objetivos son: erradicar la pobreza extrema y el hambre; conseguir la enseñanza primaria universal; promover la igualdad entre los géneros y la autonomía de las mujeres; reducir la mortalidad infantil; mejorar la salud maternal; combatir el VIH/SIDA, el paludismo y otras enfermedades; garantizar la sostenibilidad del medioambiente y fomentar una asociación mundial para el desarrollo. A pesar de que estos objetivos pueden parecer de entrada inalcanzables para muchos, entre otras razones, porque no se puede obviar que existen intereses políticos, empresariales e incluso religiosos que no facilitan el camino para conseguir estos fines, la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) hace todo lo posible por llevar a cabo la apuesta que en su día realizaron 189 Gobiernos, en la Cumbre del Milenio del año 2000.

Tal vez no los alcancemos todos, pero los objetivos siguen siendo una meta para el año 2015. El trabajo realizado hasta entonces ya no tendrá marcha atrás. A partir de esa fecha valoraremos el camino recorrido y evaluaremos los puntos donde menos se ha avanzado, con el fin de de trabajar activamente en ellos durante los años siguientes. No podemos obviar que cada año diez millones y medio de niños mueren sin llegar a los cinco años ni que más de mil millones de personas viven en situaciones de extrema pobreza. Todos los esfuerzos que llevemos a cabo, por pequeños que sean, deben tener el objetivo de ayudar a mejorar las condiciones de vida de todas estas personas.

Una vez más, Cataluña vuelve a ser pionera en el ámbito de la cooperación. La Oficina que se pone en marcha ahora en Barcelona es la primera Oficina del Milenio que se abre en Europa. Cataluña viene siendo una referencia en la cultura de la paz y en la cooperación al desarrollo. Una clara muestra de ello es que ha sido el primer Gobierno no estatal en llegar a un acuerdo de colaboración con Naciones Unidas. La Generalitat aportará un millón de dólares al año a la Campaña del Milenio, que se destinará a proyectos de erradicación de la pobreza. Pero esta colaboración no es única ni puntual. El Gobierno catalán, a través de la ACCD, viene cooperando con algunos organismos dependientes de Naciones Unidas desde 2002. Las colaboraciones que mantiene con la UNFPA (Fondo de Poblaciones de Naciones Unidas) con una aportación de 600.000 euros anuales para programas de salud reproductiva y de la mujer; con el UNIFEM (Fondo de las Naciones Unidas para la Mujer) al que la ACCD aporta 500.000 euros para dar apoyo al liderazgo de mujeres jóvenes indígenas de América Latina; con el PNUD (Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo) con el que acordó una ayuda de 600.000 euros anuales en el período 2005-2006 para potenciar las políticas de desarrollo humano en América Latina y el Caribe o con el Comité Catalán del ACNUR (Oficina de el Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados) con el que colabora desde 2002 en programas en Colombia, Angola y Liberia con una aportación anual entre 400.000 y 500.000 euros son algunos de los ejemplos de esta nueva estrategia de cooperación internacional.

La Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament ha crecido mucho desde su creación en 2002, tanto en lo que hace se refiere a medios técnicos, como en presupuesto. En los últimos tres años, la ACCD ha triplicado su presupuesto. Ha pasado de 13,9 millones en 2003, a 44 millones en 2006. Otro de los objetivos en los que trabaja concienzudamente el Gobierno de la Generalitat es alcanzar cuanto antes la ya mítica cifra del 0,7% destinada a proyectos de desarrollo.

Nuestro objetivo es mantener esta tendencia al alza, pero también, y sobre todo, tener muy claros y bien definidos los objetivos estratégicos de la ayuda oficial al desarrollo, de forma que la cooperación internacional de Cataluña sea de verdad una apuesta sincera por el desarrollo sostenible de los pueblos del Sur y se inscriba en un proyecto a largo plazo coherente y ambicioso.

Artículo publicado en la edición catalana de El País

Ja tenim nou Estatut

El poble de Catalunya ha parlat amb tota contundència: vol el nou Estatut d’Autonomia, perquè ens permetrà avançar inequívocament en la millora de l’autogovern.

El nou Estatut és una bona eina per augmentar les competències i el finançament de Catalunya. I ens permet gaudir de més drets socials. A partir d’ara, el Govern de la Generalitat té més capacitat de decisió en qüestions tan importants com la puja o la rebaixa d’impostos. I això que pot semblar tan simple és, al mateix temps, un dels punts clau de l’autogovern.

Autogovern no és només prendre decisions fàcils i populars, és també haver de decidir sobre temes importants que afecten molt directament la vida i el benestar de les persones. Contràriament al que han dit alguns dels detractors, tots els governs tindran a les seves mans la possibilitat d’aplicar polítiques conservadores o polítiques de progrés. Cada cop que hi hagin eleccions, els catalans i les catalanes faran confiança a una majoria que pot ser de qualsevol color polític; el que canviarà a partir d’avui, com ha dit el president Maragall, és que hi haurà menys raons per al victimisme. A més autonomia i capacitat de decisió, més obligació tenim d’assumir els propis errors.

Ara haurem de revisar a fons tot el procés d’elaboració de l’Estatut. I analitzar perquè l’abstenció ha estat relativament alta. Però el PP, Esquerra Republicana i els Ciutadans de Catalunya, a més de revisar tot això, necessitaran una dosi molt més alta d’humilitat i d’autocrítica si volen entendre què ha passat aquest diumenge a Catalunya i perquè s’han situat tan lluny de la realitat.

Artistes africans, còmic, immigració

El projecte “Ports. Immigració i ampliació d'Europa”, que es pot trobar a Internet, té com a objectiu sensibilitzar els joves sobre la realitat del fenomen migratori i evitar prejudicis i estereotips.

A la professora de Pipis, un nen xipriota de vuit anys, li ha cridat l'atenció que el nen tot just parli. A més, en els seus dibuixos apareixen dues mares: Diana, la seva mare biològica, i Li, l'assistenta xinesa de la família.Davant d’això, Diana acaba acomiadant Li tement que la suplanti com a mare i esposa.

Al final, Pipis parla, però les seves paraules són prejudicis respecte a les persones “diferents”. Aquesta és la història que explica “Mare només n’hi ha dues”, dibuixada per la congolesa Fifi Mukuna i part dels còmics de la col·lecció “Ports. Immigració i ampliació d'Europa”. “Ports” és un projecte finançat per la Comissió Europea que, a través de sis còmics dibuixats per artistes africans, narra la situació de la immigració en el continent després de l'ampliació de la Unió Europea.

Els països socis del projecte, Itàlia i Espanya, que representen els ports d'arribada tradicionals, més les noves fronteres europees, Malta i Xipre, són els escenaris de les propostes. “Mare només n’hi ha dues” exposa una situació quotidiana que mostra com els immigrants, malgrat el paper fonamental que exerceixen en la societat, són figures febles sovint víctimes dels prejudicis i la discriminació. Cada còmic s'ha elaborat a través d’un laboriós procés: investigació i estudi de prejudicis per part d'experts, elaboració de relats per guionistes, dibuix de les propostes i difusió a través de revistes, webs i exposicions.

Extret de Canal Solidari (Olga Berrios)

Començo una nova etapa professional

Aquesta setmana he renunciat a l'acta de Diputat al Parlament de Catalunya, on formava part del grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi des de l'any 1999.

Ho he fet així perquè el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de la Presidència, m'ha nomenat director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Prèviament, el consell executiu havia trespassat la política de cooperació al desenvolupament del Departament de Governació al de Presidència. I, alhora, havia atribuït a l'Agència de Cooperació "l'execució i la gestió de la política en matèria de suport a les comunitats catalanes a l'exterior".

Assumeixo aquestes noves responsabilitats amb molta il·lusió i amb la voluntat de treballar tant i tan bé com pugui i sàpiga, per contribuir amb tota la modèstia, però amb decisió i professionalitat, a millorar les relacions de Catalunya amb els pobles i les comunitats del Sud, i també amb la comunitat catalana que viu i treballa a l'estranger.

Compto per fer-ho amb un molt bon equip de professionals, tant a l'ACCD com al què fins ara era la Secretaria de Cooperació Exterior. També hi ha al nostre país una xarxa d'entitats socials que ténen una dilatada experiència en els camps de la cooperació al desenvolupament, la pau i els drets humans. I no cal dir que per tot el món hi han una bona colla de Casals catalans amb ganes d'augmentar els ja importants llaços personals, històrics, culturals i institucionals amb Catalunya.

Tenim molta feina al davant i moltes ganes de fer-la.