viernes, enero 16, 2009

El niño con el pijama de rayas


2 comentarios:

Anónimo dijo...

Benvolgut Àlex, Ho sento, perquè en la majoria d’ocasions estic d’acord amb el que dius, però aquesta vegada trobo molt desafortunat aquest conjunt (títol i foto). Es evident que el soldat no està apuntat al nen.
Cordialment,
Antoni R

Tomás dijo...

Trobo el títol molt eloqüent. Una denuncia a aquells que han convertit l'Holocaust en un gran espectacle, en un gran negoci, en una gran eina de pressió política, en quelcom destinat únicament a potenciar el sentiment de culpa vers a un poble que viu embogit pels seus fantasmes. L'Holocaust no és cap xec en blanc ni tampoc ha d'enfosquir-nos la contemplació crítica dels crims del nostre temps. Resulta cínica i perversa la representació de la història que fan els grans poder mediàtics. Mentre vivim la massacre a Gaza el darrer film sobre l'Holocaust, Resistència d' Edward Zwick, omple les cartelleres. Obres destinades a posar de relleu l’horror, convertir a l’espectador en testimoni directe, impossibilitar l’oblit i mantenir el sentiment de culpa. Unes rememoracions que monopolitzen i aboquen en l'oblit altres genocidis encara oberts. El passat no és cap salvaguarda moral davant les atrocitats comeses en el present.

Una salutació
Tomàs