Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Datos personales
- Àlex Masllorens
- Periodista, lector i escriptor. Sóc professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Vaig ser director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. I diputat al Parlament de Catalunya, per Ciutadans pel Canvi, entre el 1999 i el juny del 2006./ Vaig ser membre de la ponència de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (al Parlament, a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i al Senat)/He estat membre del Consell de la Informació de Catalunya/ Vaig ser fundador i patró de la Fundació Futur (empresa d'inserció social i laboral)/ He estat vicepresident de Justícia i Pau, membre de la junta directiva d'ACNUR a Catalunya i cap del Departament de Migració de Càritas de Barcelona/ Inscrit al Registre Internacional de Ciutadans del Món, amb seu a París, des del 1977/ Autor dels llibres següents: -"La herencia política y humana de Enrique Tierno Galván" (1985) -"El Quart Món" (1991) "El Cuarto Mundo" (1993) -"Informe sobre la immigració" (1995) -"Desastre a la 525" (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira 2004) -"El poeta indecente" (2007) Col·laboro a COM Ràdio i El Periódico de Catalunya
2 comentarios:
Benvolgut Àlex, Ho sento, perquè en la majoria d’ocasions estic d’acord amb el que dius, però aquesta vegada trobo molt desafortunat aquest conjunt (títol i foto). Es evident que el soldat no està apuntat al nen.
Cordialment,
Antoni R
Trobo el títol molt eloqüent. Una denuncia a aquells que han convertit l'Holocaust en un gran espectacle, en un gran negoci, en una gran eina de pressió política, en quelcom destinat únicament a potenciar el sentiment de culpa vers a un poble que viu embogit pels seus fantasmes. L'Holocaust no és cap xec en blanc ni tampoc ha d'enfosquir-nos la contemplació crítica dels crims del nostre temps. Resulta cínica i perversa la representació de la història que fan els grans poder mediàtics. Mentre vivim la massacre a Gaza el darrer film sobre l'Holocaust, Resistència d' Edward Zwick, omple les cartelleres. Obres destinades a posar de relleu l’horror, convertir a l’espectador en testimoni directe, impossibilitar l’oblit i mantenir el sentiment de culpa. Unes rememoracions que monopolitzen i aboquen en l'oblit altres genocidis encara oberts. El passat no és cap salvaguarda moral davant les atrocitats comeses en el present.
Una salutació
Tomàs
Publicar un comentario