viernes, marzo 07, 2008

Entrampat en sa pròpia teranyina

La hipocresia del sector més extremista de la dreta no té límits. Només cal veure com ha enfocat la campanya electoral Mariano Rajoy, que ja fa temps que va caure de quatre grapes en el parany que li van muntar els federicos i els acebes i els zaplanes de torn. Mariano no era un home tan radical, però s’ha deixat entrampar en una teranyina en la qual ell ha estat més la mosca que no pas l’aranya.

Tot va començar amb ETA, però el radicalisme ha afectat a tots els terrenys. El PP, per exemple, ha arruïnat conscientment la carrera professional d’uns metges que havien fet el què tots desitgem per als nostres malalts quan entren en fase terminal: que els ajudin a patir el mínim possible, tot respectant la seva voluntat. És el que exigeixen els qui es paguen clíniques privades i el que intentaven fer, mal que bé, tants metges de la pública. També es va fer amb el Papa. Però vivim en un país d’hipòcrites i fariseus, i de dobles morals. Ara resulta, com li passa a un amic, que se li està morint la mare en un hospital i ni el metge ni la infermera li volen administrar sedants, per no ser acusats de criminals; ha de ser ell mateix qui, cada tantes hores, li faci prendre els calmants. Visca el progrés que defensa el PP!

El mateix passa amb la immigració. En la darrera legislatura d’Aznar, la de la majoria absoluta, van entrar a Espanya de forma irregular més estrangers que mai. El PP els va deixar per aquí, campant sense papers, potser perquè a molta gent ja li està bé que les minyones que els netegen les cases o les cuidadores dels malalts o dels avis siguin persones indefenses que no poden reclamar drets i que, d’altra banda, tampoc no poden donar-se d’alta a la Seguretat Social. Zapatero va regularitzar la situació de set-cents mil estrangers, els quals avui poden treballar legalment i cotitzar.


A don Mariano, el registrador de la propietat, el “currante”, el pare de la famosa nena imaginària del debat televisiu li agradava més com estaven les coses abans. Però, ¿què passaria si la seva modèlica nena espanyola, que ara imagino amb trenetes i vestida amb uniforme de les ursulines, descobrís de més grandeta que li agradaven les dones i decidís adoptar, o casar-se, o divorciar-se, o volgués que una immigrant amb papers li cuidés les criatures?


(Article que he publicat a El Periódico el 3 de març)

6 comentarios:

Anónimo dijo...

vaya, me interesaba leer este blog, pero no lo entiendo, es una pena que esté en un dialecto minoritario como es el catalan, I just understand Spanish and English....

Gabico dijo...

Eu teño un quebradeiro parescido. A miña lingua materna é o Castelán, que emprego habitualmente pra todo, pero tamén podo falar en Galego pechado coma agora, en Inglés, en Alemán e estou acadando unhas nociós básecas de Xaponés. Pero a verdade é que non aturo estar perdendo o tempo traducindo un texto en Catalán. Fascer un blog cun texto en Catalán supón que un grupo moi reducido de persoas podan entendelo con comodidade. ¿Qué senso ten entón todo isto?
¿E tamén pubrica os seus libros en Catalán?

Anónimo dijo...

Res més fàcil..., llegiu altres coses. Encara que crec que vosaltres no sou gaire afeccionats a llegir, sinó més aviat a cridar..
Salut

Anónimo dijo...

si entendeis el inglés y no el catalán, aun sabiendo gallego, no quiero imaginar qué nivel de inglés tenéis!
supongo que el anonimo tampoco ha entendido "el dialecto" del comentario de gabico...
en fi, la ignorància no sempre fa la felicitat...
una aperta a àlex

Gabico dijo...

Entiendo perfectamente el Catalán, si fuera Vascuence evidentemente no entendería nada. Simplemente el primer anónimo y yo queremos decir que es un tanto absurdo no publicar un artículo tan interesante (en su momento) como el que ha redactado el señor Masllorens en Castellano, para que llegue a un público más amplio. Pero eso es problema del autor.
En cualquier caso resulta gracioso tildar de ignorante a una persona que no sepa o no entienda Catalán.
Y por cierto, "el dialecto" que yo he empleado en el post anterior es una Lengua como el Catalán.

Anónimo dijo...

ai gabico, gabico, la ironía no es lo tuyo... lo he puesto entre comillas!
me explico: el primer anónimo es el que tilda de dialecto el catalán, de ahí la ignorancia... en fin, que creo que tu y anonimo no pensais lo mismo, aunque parece gracioso responder en gallego, puesto que no todo el mundo lo entenderá o como anónimo, hará el esfuerzo para entenderlo... o era una respuesta irónica?
apa salut!