Rondinaires, fariseus i protestants

Jo em queixo quan trepitjo una caca de gos. Tu dónes la culpa a l'alcalde que la ciutat estigui bruta. Ell permet que el seu gos defequi on li vingui de gust i deixa el trofeu enmig de la vorera. Nosaltres protestem perquè limiten la velocitat a la carretera. Vosaltres us queixeu que hi hagi tants vehicles circulant. Ells donen la culpa dels accidents al Govern. Jo detesto que hi hagi pintades a les façanes. Tu en pintes perquè et dona la gana. Ell torna a insistir que tot plegat és culpa dels polítics... I així successivament.

Ens hem tornat rondinaires. Estem convençuts que és lícit anteposar els nostres interessos al bé comú, però ens queixem quan altres ens perjudiquen.

Encara hi ha qui creu que aquesta falta de respecte a les persones i al benestar col·lectiu es pot canviar només amb noves lleis i ordenances, o augmentant les penes i les multes. Però als països d'aquella Europa del nord que envejava el nostre poeta (on, per cert, tampoc no és or tot el que lluu) hi ha una dilatada tradició d'educació cívica i uns valors republicans arrelats, segons els quals el dret a tenir drets es basa sempre en la reciprocitat.

En l'ètica protestant, en especial en la calvinista, tan allunyada del fariseisme dominant a la catòlica Europa mediterrània, l'educació per la ciutadania és una cosa consubstancial a la democràcia. Els que atempten contra la societat o contra la seguretat de les persones senten el rebuig del veí pel mal que provoquen.

Aquí es porta més donar la culpa de gairebé tot al Govern. Especular i evadir impostos encara pot donar algun prestigi, i es diria que per ser famós s'ha de ser un diletant, un caradura o un indesitjable. És clar que "nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, desvetllada i feliç" són els que es dediquen a la cosa pública els primers a donar exemple. En aquells llocs resultaria del tot inimaginable, per vergonyós, que partits que es pretenen patriotes incloguessin a les seves candidatures electorals esportistes o cantants d'òpera censats en paradisos fiscals per no pagar els impostos al seu propi país.

(article que he publicat a El Periódico el 7 de gener de 2007)