A l’hora d’esmorzar, m’he aturat en un article de l’Empar Moliner a El País, on comentava una entrevista a l’inventor del minipimer que havia llegit a La Vanguardia. Allà, el tal Gabriel Luelles hi declarava: “Jo tinc un avantatge. En casar-me als 43 anys jo ja sabia el què volia. No buscava passió, sinó harmonia”.I la Moliner comenta: “Ostres. De manera que Luelles és dels qui pensen que no es pot tenir tot. O es té passió o es té harmonia. O es té primer passió i després harmonia exempta de passió, però les dues coses no poden ser”. “Sé que hi ha molta gent que pensa com Luelles –afegeix Moliner-. La majoria de les meves amistats casades i la majoria de les meves amistats solteres». « De totes formes, conec casats adúlters que viuen amb la mateixa harmonia exempta de passió l’aventura que tenen amb la seva amant i conec casats sense passió que, a sobre, viuen en un estat de desharmonia inaguantable. I a casades que encadenen amants amb els quals viuen passions d’un mes i mig o dos, per tornar després a l’harmonia del seu marit. Però jo, que sóc una persona pessimista que, per tant, pensa que tot anirà malament, que res no durarà i que les coses s’espatllen, sí que ho vull tot. Almenys, ja que anirà malament, que sigui increïble mentre duri… Mai no m’han agradat les rebaixes, i tenir harmonia a canvi de no tenir passió és una gran rebaixa”.
No ho tenia programat amb antel·lació, però el fet és que a la tarda m'he comprat una jaqueta a les rebaixes.
