Una oportunitat històrica

Les dades que s´han donat a conèixer uns dies enrere sobre el grau d´adhesió de la població de Catalunya al nou Estatut han causat sorpresa general. Com sol passar amb les enquestes, hi ha hagut interpretacions per a tots els gustos. I jo també voldria aportar la meva, encara que sigui conscient que és una més i sense que tingui cap pretensió científica.Em sembla que a una majoria de catalans i catalanes el que els passa amb aquesta qüestió és que ja n´han sentit parlar massa. Costa d´entendre el motiu pel qual, si tots els partits diuen que cal un nou Estatut i un millor finançament, portem gairebé dos anys negociant-los sense que aparentment s´hagi arribat a acords i avenços realment importants. En les mateixes enquestes en les què els ciutadans afirmen que no els interessa l´Estatut, ells mateixos hi manifesten una sèrie de preocupacions importants, de problemes que cal que els poders públics afrontin i resolguin. I com s´ha de fer això? Doncs, naturalment, amb tantes competències com sigui possible i amb més mitjans econòmics! I això és justament el que hem estat debatent en la ponència des del primer dia; durant un temps, escoltant entitats i grups representatius del conjunt de la societat plural i després redactant un text que millora substancialment l´autogovern de Catalunya.Però la ciutadania no ho ha entès d´aquesta manera. I, per tant, caldrà que revisem el què hem fet malament i mirem de corregir-ho. En primer lloc, crec que una actuació imperdonable ha estat l´ús tàctic i partidista que alguns han fet de les compareixences davant dels mitjans de comunicació i de les filtracions que han anat fent posteriors i en paral.lel a les reunions de la ponència redactora. Alguns dies, aquesta manipulació ha arribat a extrems grotescs, fins al punt que en les reunions de la ponència hi havia hagut un clima dialogant, tranquil i de consens i poc després, a l´exterior, es donava una versió totalment oposada de com havien anat les coses, només amb la intenció de fer creure que existien unes diferències suposadament insalvables.Cal suposar que amb això es pretenia demostrar que hi ha uns partits que són més patriotes que els altres i, simultàniament, es buscava la divisió entre els grups que havien mostrat acord i ganes de consens.Quelcom semblant ha succeït amb la presència del PP a la ponència. Per una banda, hi ha hagut grups per als quals era millor “per principi” que els populars no signessin cap acord, ja que això deslluïa l´Estatut i donava una imatge poc radical de la feina que s´estava duent a terme al Parc de la Ciutadella. Per l´altra banda, el mateix PP s´ha fet el desmenjat durant tot el procés, amb la intenció d´evitar mullar-se de debò: si el procés embarrancava, ells sempre podien fer notar que havien estat escèptics sempre, però si la cosa acabava prou bé, ningú podria dir que el PP no havia estat des del primer moment implicat en el projecte.Jo he cregut sempre, i ho he dit públicament des del primer dia, que si els grups parlamentaris ho volen hi pot haver un Estatut molt millor que l´actual, amb moltes més competències i amb més recursos econòmics per aplicar-les en els propers anys. Tot això es pot fer (i cal fer-ho) dintre del marc constitucional, perquè és l´únic viable i l´únic que està dins de la legalitat vigent. La resta són quimeres. I aquest avenç indiscutible hauria de ser l´objectiu declarat de qualsevol representant del poble de Catalunya que posés l´interès general per davant dels càlculs tàctics i del seu interès particular. Afirmar que aquesta és una ocasió històrica que no es pot desaprofitar i fer després tot el possible perquè l´Estatut s´estavelli contra la roca (amb qualsevol excusa) és mesquí i és cínic. Sobretot si els qui ara fan aquestes afirmacions tan transcendentals són els mateixos que fa només quatre dies afirmaven que Catalunya no necessitava un nou Estatut.L´ocasió històrica hi és i és real. Mai no s´havien donat com ara les condicions objectives per aprovar l´Estatut d´autonomia més ambiciós que Catalunya hagi pogut tenir mai, acompanyat d´un sistema de finançament que millora substancialment l´actual. La nostra responsabilitat com a representants del poble de Catalunya és aprofitar aquesta oportunitat històrica. Si no ho fem així, ho haurem d´explicar després a aquest poble, el nostre, que es mostra ja cansat de què vagin passant els mesos i continuem sense posar-nos d´acord aquí, amb l´excusa que no sabem què passarà després a Madrid.
Àlex Masllorens
Revista Actual