L'obessió per Cambó del nacionalisme conservador

El llibre que acaba de publicar Borja de Riquer sobre la relació de Francesc Cambó amb Alfons XIII i amb l'statu quo de la política madrilenya, ajuda a entendre encara millor els motius del fracàs secular del nacionalisme conservador català quan s'ha volgut implicar en la modernització de l'Estat.

Alguns fets, com les ganes irreprimibles i les raons adduides per Cambó per entrar a formar part del govern espanyol resulten, amb la perspectiva del temps, enormement alliçonadors. Al final, el 1918, va acceptar d'entrar al govern, però no ho va poder fer com a ministre d'Instrucció Pública, "perquè les escoles catalanes esdevindrien un focus d'adoctrinament on s'ensenyaria a odiar a Espanya". En la mateixa línia de desdibuixar la reivindicació catalana, el rei va arribar a demanar a Cambó que el projecte de Mancomunitat deixés al marge la província de Tarragona, per fer desaparèixer el perill de la unitat catalana i, a canvi, el monarca es comprometia a afegir-hi, com a contrapartida, la província d'Osca (!!!!).

Miquel Roca va voler fer de Cambó en el seu moment, i va estar relativament a prop de sortir-se'n una mica millor que l'original. A Duran Lleida també l'obsessiona el personatge, però a ell el moment històric el pot dur a fer un ridícul descomunal.