Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Datos personales
- Àlex Masllorens
- Periodista, lector i escriptor. Sóc professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull. Vaig ser director de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. I diputat al Parlament de Catalunya, per Ciutadans pel Canvi, entre el 1999 i el juny del 2006./ Vaig ser membre de la ponència de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (al Parlament, a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i al Senat)/He estat membre del Consell de la Informació de Catalunya/ Vaig ser fundador i patró de la Fundació Futur (empresa d'inserció social i laboral)/ He estat vicepresident de Justícia i Pau, membre de la junta directiva d'ACNUR a Catalunya i cap del Departament de Migració de Càritas de Barcelona/ Inscrit al Registre Internacional de Ciutadans del Món, amb seu a París, des del 1977/ Autor dels llibres següents: -"La herencia política y humana de Enrique Tierno Galván" (1985) -"El Quart Món" (1991) "El Cuarto Mundo" (1993) -"Informe sobre la immigració" (1995) -"Desastre a la 525" (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira 2004) -"El poeta indecente" (2007) Col·laboro a COM Ràdio i El Periódico de Catalunya
2 comentarios:
Podem tenir una alcaldessa a Barcelona? Estaria bé. Merche Alvira Latorre , 3 de febrer de 2011. Ànims !
Tenim pocs dies i ho hem de fer.
Tornem a tenir lideratge ferm per Barcelona, no el deixarem perdre. La democratització interna del partit necessària, obert, dialogant, autoexigent. La democratització al Govern de la ciutat, no excluent la gent, sino la corrupció. Desinstal·lar l'individualisme cómode a molta gent pels mijans de comunicació, i restablir la responsabilitat del col·lectiu. Surtir de la ciutat de visió "centripeta" en si mateixa, per obrir-la a les necessitats metropolitanes. Els projectes ambiciosos actuals (Sagrera-Meridiana,..), amb cohesió a la ciutat i vinculant-la per vials de transport públic al Vallés Oriental i Occidental i entre sí per eixos vials. Projecte ambicios que recupera l'autoestima, més que sols possar de relleu les obres fetes, que tot i sent valioses, en la "modernitat líquida" que vivim, no fan movilitzar a la gent. Es quan mes sentit te el socialisme a la societat d'avui, mes amb la crisi actual i la necessitat d'establir polítiques comuns supranacionals i al temps locals.
Salutacions, J. Ramon B.
Publicar un comentario