Bonistes, no bonistes... i estúpids en general

La voluntat d'acontentar cada cop d'una manera més simplista els "reietons consentits" en que s'han convertit els ciutadans electors, ens està duent a usar una terminologia més banal, gairebé estúpida, i d'altra banda més buida de sentit (però també més perillosa). L'última paraula talismà és el "bonisme" o, per ser més exactes, el "no bonisme"; el missatge, demagògic i populista a més no poder, és que amb els immigrants no s'hi val el bonisme. Ah, senyors, moltes gràcies! ¿I amb els naturals del país, hem de ser bonistes? Jo em pensava que amb els estrangers que viuen i treballen aquí no havíem de ser ni més bons ni més dolents que amb els catalans i/o espanyols. Tots som ciutadans, amb drets i deures, i hem de complir la llei. O no?