Abans que comencés l'exagerada campanya sobre el burca, ja havia detectat un augment del nombre de missatges xenòfobs a internet. No crec que sigui una coincidència casual. Un dels e-mails més estúpids m'ha arribat d'un conegut que pretenia posar en evidència que els autòctons ens fem un tip de treballar mentre els estrangers viuen només dels serveis socials a costa de tots nosaltres i, suposadament, sense pagar impostos. Però vet aquí que justament aquest conegut fa cinc anys que es va prejubilar als 60, i està vivint gràcies a les cotitzacions dels qui treballen. O no de tots, perquè ell és el primer a no pagar la Seguretat Social de la dona peruana que li neteja el pis. I si la seva pròpia mare pot continuar vivint a la casa de tota la vida és perquè compta amb l'atenció i l'afecte, quasi cada dia de l'any, d'una altra dona immigrada. Parlo d'aquest cas, però podríem posar mil exemples més igualment hipòcrites i incoherents.
La campanya contra el burca s'ha plantejat com una qüestió religiosa i de defensa de la llibertat, però l'han promogut populistes xenòfobs i populars oportunistes. I els fa el joc a ells, per més que s'hi hagin apuntat persones i col·lectius de bona fe. Certament que l'ús del burca (gairebé inexistent a Catalunya, tot s'ha de dir) va contra la dignitat de la dona i que és bo regular-ne l'ús en equipaments públics, per la via de garantir que cap persona no pugui entrar-hi tapada de dalt a baix o ocultant la seva identitat. Però és ben curiós que ningú hagi qüestionat la dignitat de les monges que van habillades amb hàbit integral i toca (potser perquè n'hem vist sempre a casa nostra). Tan estrany com que es reguli la construcció d'oratoris musulmans i no dels temples d'altres religions. També és absurd que això passi en la mateixa societat liberal i cosmopolita que es creia més moderna que ningú perquè permet que es passegi totalment nu pels seus carrers. Lamentablement, un debat interessant que s'hauria hagut de plantejar des de la perspectiva dels drets i de les llibertats, en el marc d'un Estat democràtic aconfessional, s'ha afrontat des dels prejudicis religiosos i xenòfobs. I, d'aquesta manera, només hi guanyaran els més oportunistes.
2 comentarios:
D'acord, Àlex. I que siguin els ajuntaments que ho hagin de legislar no té cap sentit em sembla.
Una abraçada
Martí
Feia temps que no mirava els blocs de vells coneguts... M'ha agradat molt aquest 'post'. Em recorda la desesperació que em va agafar quan, donant classes de periodisme (d'això ja fa quatre anys, crec), vaig fer a mans dels i de les alumnes un munt de fotocòpies amb dades públiques i privades sobre qui es beneficiava dels ajuts socials i on es demostrava la veritable aportació dels immigrants a l'economia espanyola... En l'article que els vaig demanar, el 80% dels alumnes van escriure el que pensaven: que 'el govern es preocupa més pels estrangers', que 'els estrangers es queden tots els ajuts'... Aquell dia, vaig pregar perquè no trobessin feina.
En fi, Àlex, alguna cosa continua sense funcionar o, altrament dit, encara no sabem com transmetre el missatge.
Una abraçada,
Carles
Publicar un comentario