Si escric que acabo de descobrir que Marx és l’autor d’El Capital em diran ignorant. Si els dic que estic parlant de Reinhard Marx, arquebisbe de Munic, la cosa canvia i pren uns camins una mica més nous. Monsenyor Marx ha batut rècords de vendes a Alemanya amb el seu llibre Das Kapital, dedicat al seu «estimat homònim». La tesi central de l’obra, diuen que d’altíssim nivell filosòfic i intel·lectual, coincideix en gran part amb l’encíclica recent del papa Ratzinger. La doctrina social de l’Església, sosté, té molt a aportar en l’actual crisi global del capitalisme i fa molts anys que aquesta solució està a sobre de la taula i ha estat defensada per diversos pontífexs: l’economia només té sentit si està al servei de la persona humana, si conserva el seu caràcter de bé social públic. En l’última etapa, el capitalisme i l’economia s’han basat gairebé exclusivament en el lucre personal dels forts i l’especulació ha estat el càncer que ha destruït el sistema des de dins. No la creació de riquesa i, per descomptat, encara menys la seva redistribució. Joan Pau II havia insistit molt que s’havia volgut convertir l’home en esclau de l’economia, del progrés i de la riquesa.
Per al nou Marx (el monsenyor alemany), l’única solució possible per redreçar aquest món sense rumb passa per la cooperació entre països i per la regulació estricta de normes iguals i homogènies per desenvolupar l’Estat de benestar, model europeu, a tot arreu. És el que ell mateix defineix com l’aplicació política del missatge cristià d’«estimar el proïsme». Però l’arquebisbe no s’enganya; sosté que a Occident li fa falta tenir una mica menys d’orgull i convèncer-se que li queda molt per aprendre de la resta del món. Els països més desenvolupats, segons les seves teories, s’han d’obrir a l’evidència que no són el melic del planeta i que cada vegada ho seran menys. La cosa principal per al monsenyor és, no obstant, que tot el que proposa es posi en pràctica pacíficament i per voluntat lliurement expressada per totes les parts implicades. És a dir, sense revolució ni lluita de classes. ¡Karl Marx ha mort. Visca Reinhard Marx!
1 comentario:
Benvolgut Alex,
llástima que en Reinhart Marx no deixa de ser un representant de l'esglesia en que molts hem cregut, però la mateixa que ha anteposat la economia (potser la seva també..) que ha provocat unes diferencies socials dins de l'estat del benestar que poden haver estat las que han creat las majors diferencies entre grans rics i pobres, cada vegada més a prop de l'atur.
Potser que l'enfoc adequat seria encaminar el canvi cap a les persones abans que a l'economia: retorn als valors humans, idealismes contra les ideologies, educació com a inversió i no com a despesa, resumint, treball humà, a partir del qual l'economia pot acabar aflorant com una conseqüencia.
Si, ja se, una fantasia utopica, pero les utopies comencen per petits passos. Estaria bé?
Una última qüestió que em plantejo: oi que en Reinhart Marx no es Jesuita??
Una forta abrassada Alex, per la teva tasca.
Enric Aguadé
Publicar un comentario