Violencias

Lo que obtengas con violencia, una violencia mayor te lo arrebatará (Mohandas Karamchand Gandhi)
Fotomontaje de www.littlegalerie.org

Queda prohibido

QUEDA PROHIBIDO

Queda prohibido llorar sin aprender,

levantarte un día sin saber que hacer,

tener miedo a tus recuerdos...

Queda prohibido no sonreír a los problemas,

no luchar por lo que quieres,

abandonarlo todo por miedo,

no convertir en realidad tus sueños...

Queda prohibido no intentar comprender

a las personas,

pensar que sus vidas valen menos que la tuya,

no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...

Queda prohibido no crear tu historia,

no tener un momento para la gente que te necesita,

no comprender que lo que la vida te da,

también te lo quita...

Queda prohibido no buscar tu felicidad,

no vivir tu vida con una actitud positiva,

no pensar en que podemos ser mejores,

no sentir que sin ti este mundo no sería igual

(Pablo Neruda)

Para que en el 2008 haya más justicia y menos prohibiciones.

¡¡¡FELIZ NAVIDAD y BUEN AÑO!!!

Oscar Wilde i Toulouse-Lautrec

La veritat és que El poeta indecente, d'Àlex Masllorens, fa de molt bon llegir. Si us agraden Oscar Wilde, Toulouse-Lautrec o sou fans del Moulin Rouge (sabíeu que el seu fundador va ser un terrassenc que es deia Josep Oller?) us ho passareu la mar de bé.

La relació entre Oscar Wilde i Toulouse-Lautrec és el que motiva els dos protagonistes de la novel·la, una dona jueva supervivent de l'holocaust i un alemany la família del qual va col·laborar amb els nazis, a treballar junts per trobar els punts de contacte entre l'escriptor i el pintor.

De fet el llibre esdevé un pretext per reflexionar sobre el sentit de l'art, sobre el paper dels artistes, sobre la pau i els mètodes per aconseguir-la, sobre el patiment i el perdó...

Hi trobareu moltes referències a l'actualitat i a Barcelona i la seva gent, cosa que ho fa encara més divertit.

Mercè Solé. L'Agulla (Num. 57. Desembre 2007)

Masllorens analiza la pintura de "El poeta indecente"

¿Qué tuvieron en común Oscar Wilde y Toulouse-Lautrec? En El poeta indecente (Deriva Editorial), Àlex Masllorens novela, entre la realidad y la ficción, una presunta pintura realizada por el francés durante el juicio que condenó al escritor a dos años de cárcel con trabajos forzados por actos que en el Londres victoriano de finales del siglo XIX se consideraban indecentes.

Periodista y ex parlamentario, Masllorens juega con el lector al abordar la relación que unió a personajes como el historiador de arte Richard Ziegler o Sara Klein, superviviente del régimen nazi. Aunque aquí no termina su viaje en el tiempo que también se detiene en la camaradería existente entre Josep Oller, fundador del Moulin Rouge y los escritores Thomas Mann y Henry James.

El ex presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, la escritora y subdirectora de ADN, Cristina Fallarás, y el físico y escritor Javier Tejada, arroparon al autor en la presentación del libro, ayer en la Fundació Antoni Tàpies.

En ADN (18/12/07) Foto J. Soteras

Pasqual Maragall, Cristina Fallarás i Javier Tejada presentaran "El poeta indecente"

La mala educació

El famós informe PISA sobre educació, destaca tres dèficits especialment alarmants al nostre país:

- la dificultat per entendre allò que s'està llegint,

- la incapacitat per escriure correctament i per expressar en idees allò que es vol dir

- i, finalment, la gairebé nul·la preparació per rebatre amb arguments les idees contràries.

Em temo que aquestes mancances educatives vénen de molt lluny i fa anys que duren (si hem de jutjar per l'alçada intel·lectual dels debats que veiem a internet i a la TV). No cal anar gaire lluny per comprovar-ho.

Set milions de catalans no van anar a la mani

La manifestació de dissabte va ser molt important, un èxit de convocatòria. Hi havia molta gent. Va ser un acte cívic, massiu, pacífic i reivindicatiu. Era menys transversal del què alguns han volgut remarcar, però no hi ha cap dubte que expressava un estat d'ànim molt estès a Catalunya.

Ara bé, cal ser coherents. No s'hi val a fer trampes. Els organitzadors de l'acte ténen motius més que suficients per estar molt satisfets, però no crec que tinguin cap legitimitat per parlar "en nom de Catalunya". Ni ells, ni els qui es van quedar a casa. Caiem massa sovint en aquest error, tots plegats. Si quan només vota la meitat de la població ens queixem que hi ha desafecció i que tenim al davant un problema polític seriós (i realment el tenim), quan es manifesten dues-centes mil persones, la cosa val per al què val. No exagerem. Set milions de catalans no van considerar que calgués anar a la mani. I no es van manifestar.

El nou de març la ciutadania de Catalunya exercirà el dret a decidir de la millor manera que es coneix fins avui per fer-ho: amb un vot personal, universal, secret i intransferible.

Aquí ningú no ha decidit mai res

Intento recordar qui ha governat en aquest país en els darrers vint anys... o qui ha donat suport a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat i de l'Estat, durant tot aquest temps. Que n'és de feble la memòria! Com costa recordar-ho amb claredat!

NO, no deuen haver estat ni CiU, ni ERC ni ICV-EUiA. Els pressupostos es devien aprovar tot sols, sense els vots de ningú. O només amb els dels altres, que són sempre els dolents.

I, per tant, aquí ningú no ha decidit mai res i, per tant, aquí ningú no és responsable de res i, per tant, les infrastructures hi són o no hi són sempre per culpa dels altres i, per tant, funcionen o no funcionen només per què els altres en saben o no en saben i, per tant, podem declarar el què volguem i, per tant, podem anar a la mani, a totes les manis, sempre que ens vingui de gust, o que pugui ser útil, o que s'acostin eleccions. Total, tot s'hi val! I la gent no té memòria! I, d'altres no tenen vergonya.