El govern central ha aprovat una mesura molt
innovadora: obrir la possibilitat de concedir la nacionalitat espanyola als
descendents dels jueus sefardites, que van ser expulsats d’Espanya durant els
segles XV i XVI. Podríem dir que aquesta és una decisió “històrica”, en el
sentit que se situa gairebé fora del temps real. Si la cosa va endavant de
debò, s’obrirà la porta de la nacionalitat a centenars de milers de persones
que probablement no s’hagin sentit mai espanyoles, pel simple fet que sis
segles enrere uns parents molt llunyans van viure per aquí i van ser víctimes
de la intransigència i el fanatisme dels seus compatriotes.
D’entrada, crida l’atenció que un govern al qual li
sembla que la reivindicació del dret a decidir dels catalans resulta ridícula perquè
pretén entroncar amb una legitimitat de fa tres segles, s’hagi de remuntar ara
sis segles enrere per entroncar amb l’espanyolitat d’unes famílies el mèrit de
les quals ha estat conservar més o menys l’ús d’una llengua ancorada en un
passat idealitzat.
Malgrat tot, he de dir que a mi la mesura no em sembla
ni bé ni malament. Un cop més, però, tinc la impressió que el govern Rajoy ha
buscat un altre cop d’efecte per tenir-nos distrets i no li ha acabat de
funcionar del tot. Cada cop em fa més la pinta de viure en un planeta diferent
del meu. Jo veig per aquí, dia sí dia també, desenes o centenars de persones
que volen entrar al nostre país i se’ls rep a cops de porra, amb reixats
infestats de ganivetes, o disparant-los boles de goma a dins del mar fins provocar-los
la mort per ofec. Veig centres d’internament on es maltracta la gent pel sol
fet de ser estrangera... I, d’altra banda, penso que molt probablement el
mateix govern que ha aprovat la mesura favorable als descendents dels
sefardites, seria incapaç de fer el mateix amb els descendents dels moriscs,
per més que molts d’ells també estarien disposats a jurar sobre l’Alcorà que
porten segles somniant de tornar a l’enyorada Al-Andalus.
Mentrestant, la Unió Europea i el Consell d’Europa han
palesat la seva inquietud per la duresa del tracte als immigrants a les
fronteres espanyoles i per l’ús exagerat de la força i la repressió a les
fronteres i als centres d’internament.
Crida l’atenció que siguem tan amables amb els
descendents dels expulsats de fa sis segles i tan poc respectuosos amb els
actuals. O és que, tal vegada, estem pensant que ja oferirem la nacionalitat,
d’aquí a sis segles, als rebesnéts dels morts actuals de l’estret de Gibraltar?
