La Constitució i la llei com a coartades

Ja és sabut que els qui defensen que no es pot canviar la Constitució són els mateixos que ho van fer, amb nocturnitat i traïdoria, complint ordres no se sap ben bé de qui i d'esquenes al poble, per establir un topall de dèficit públic que, a sobre, no s'ha complert mai més. Aquest és el respecte que els mereix, en la pràctica, l'ordenament vigent.

En tenim una altra mostra ara mateix. El Govern central acaba de presentar el projecte de pressupostos per al 2014. S'hi estableix una inversió a Catalunya (per tots els conceptes) de 944 milions d'euros. O sigui, el 8,8% del total de les inversions de l'Estat, quan l'Estatut del 2006 (que té rang de llei orgànica i va ser aprovat en referèndum) estableix que les inversions de l'Estat a Catalunya no poden estar per sota del 18% del total.

A més, plou sobre mullat, perquè aquestes dades se sumen a les rebaixes del 2011 (30%), 2012 (45%) i 2013 (10,4%).

Més mostres de respecte a la democràcia: no hi fa res que el president del Tribunal Constitucional sigui militant del PP i a més ho amagués quan va ser elegit per al càrrec, ni que hagués insultat públicament Catalunya i en el futur es pugui pronunciar sobre les relacions entre la Generalitat i l'Estat o sobre lleis aprovades al Parlament de Catalunya. En canvi, un jutge que no té cap responsabilitat institucional no pot formar part d'una comissió de treball a SOS Racisme, ja que això posaria en qüestió la seva independència.