El PSC necessita renovar-se

El Partit dels Socialistes de Catalunya va obtenir un resultat pèssim en les eleccions municipals del mes passat. Aquest fet incontrovertible es pot dissimular amb qualsevol excusa...

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/psc-necessita-renovar-se-1059601#comentarios

Que es renovin els altres

Quan ho vaig llegir no m'ho podia creure! El Consell Nacional del PSC ha aprovat, per unanimitat, un reglament que restringirà encara més la participació de delegats i delegades en el proper congrés del partit: I això just en un moment en què, dins i fora del partit, ens estan demanant obertura, participació, renovació, imaginació i més democràcia. El primer que vaig pensar va ser que era inaudit que cap conseller o consellera hagués votat en contra d'aquest reglament, o que cap d'ells no hagués demanat més temps per plantejar alternatives. Ara, un parell de consellers m'han confirmat el que em temia: la proposta de reglament i de ponència marc els havia arribat només unes hores abans que es discutíssin en el Consell Nacional. No es van poder mirar el text a fons i, diuen, els van marcar un gol. És cert que els textos s'havien filtrat a la premsa, però no em sembla gaire rigorós ni democràtic, i sobretot no gens renovador, que s'actuï, en una qüestió tan seriosa com aquesta, amb nocturnitat i traïdoria. És lleig. Malament comencem el procés congressual si els qui tallen el bacallà continuen actuant amb les mateixes maneres, fent-s'ho tot entre tres. Tothom està d'acord en què cal renovació, sempre que els renovats siguin els altres.

Eclipsi de lluna a Barcelona

Canta el grup Venancio y los jóvenes de antaño una peça que diu: Corprès, corfós i esmaperdut/no vas parar fins a fer-me plorar/i ara estic del tot aixut.

Així em vaig sentir anit, tot observant un meravellós eclipsi de lluna, que durava i durava i mai no s'acabava.

Malgrat tot, pacífics

La infiltració d'elements estranys en les manifestacions i en els moviments socials i/o revolucionaris o en accions de protesta és un clàssic. Ve de molt lluny. Fa segles. Jo mateix, ho dic amb tota modèstia, en vaig ser víctima en ser detingut en una manifestació estudiantil l'any 1972. El moviment del 15-M s'ha caracteritzat, entre d'altres virtuts, per l'actitud manifestament pacífica i noviolenta de la immensa majoria dels manifestants. No ha estat gens fàcil aconseguir-ho, perquè hi ha interessos de sectors diversos a desacreditar el moviment o a ocupar l'espai que representa. Per això cal actuar cada cop amb més cautela i tenint més clares les amenaces: hi ha la gent que busca la bronca i la violència per principi, des de fa molt de temps, i que ha fet acabar malament un munt de manifestacions a Barcelona i en altres indrets i hi ha, malauradament, també algunes "xapusses" policials com les que hem pogut veure ara a internet i que no ofereixen precisament una bona imatge de la policia. Caldria començar a pensar en una retirada a temps de la plaça de Catalunya, abans no hi quedin només molts aprofitats que no tenen gaire a veure amb l'esperit del 15-M.

Semprún, in memoriam

"La muerte no es un acontecimiento de la vida. La muerte no puede ser vivida", escribe Jorge Semprún, citando a Wittgenstein, en su imprescindible La escritura o la vida.

El libro recuerda vivencias en el campo de Buchenwald, donde Semprún estuvo ingresado dos ños, hasta la liberación por los aliados, el 11 de abril de 1945. Y compara el autor español su experiencia literaria al relatar el pasado con la experiencia de Primo Levi, que escribió demasiado pronto, antes de haber podido empezar a digerir algo; para Levi, revivir el pasado atroz del campo y del exterminio en Si esto es un hombre resultó invivible. De ahí el suicidio.

Por suerte para nosotros, unos años después, Semprún se sintió con fuerzas para narrar fragmentos de su vida. Descanse en paz!