Un ruc al govern dels millors

Algú va escriure, algun cop, que el més greu no és dir tonteries (tots hi podem caure alguna vegada) sinó dir-les amb èmfasi. El conseller de Sanitat, Boi Ruiz, n'ha dit unes quantes en poc temps. Però crec que la més estúpida de totes ha estat afirmar que "si algú vol estudiar filologia clàssica per plaer, s'ho haurà de pagar ell. L'Estat ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat".

Se m'ocorren molts comentaris, que es podrien fer amb tons, modulacions i èmfasis diversos. Però em sembla que és suficient posar-li unes orelles de ruc simbòliques, castigar-lo sense postre... i lamentar, això sí, que el "govern dels millors" pugui tenir persones intel·lectualment tan limitadetes i tan poc il·lustrades.

Presidents que no s'empassen el fum

És ben coneguda una divertida anècdota de Bill Clinton, quan essent president dels Estats Units va declarar que, de jove, havia fumat marihuana i, davant l'allau de crítiques i protestes dels sectors més conservadors, es va veure obligat a aclarir que mai no s'havia empassat el fum. Arran d'aquest fet, uns anys més tard, durant la darrera cursa electoral per a les presidencials, Juanjo Millàs feia broma dient que, de fet, molts americans acceptaven a Obama perquè és negre "sense empassar-se el fum". Heus ací una manera una mica hipòcrita d'acceptar certes maneres de fer i de ser en una societat puritana.

Ara, però, constatem que el nostre president, Artur Mas, també és independentista sense empassar-se el fum. En la consulta del carrer, aquella que no té, aparentment, efectes polítics visibles, vota per la independència de Catalunya. Al Parlament, però, quan la cosa podria anar una mica més en serio, Mas i Convergència ja no són independentistes.

Diuen que aquesta i altres com aquestes són la millor prova que Convergència representa i reflecteix bé la manera de ser dels catalans. I potser sigui cert! Una bona part dels catalans són independentistes de cap de setmana, independentistes de costellada. Però a la que es posen a fer càlculs de quan pot costar això i de quines conseqüències polítiques se'n poden derivar... aleshores els fa mandra complicar-se la vida.

Consti que sento un gran respecte per les persones que creuen, honestament, que la independència convé a Catalunya. I que em semblaria molt bé que hi haguessin accions més contundents al Parlament o davant de les institucions internacionals (UE, NNUU...). Em semblaria coherent i respectable.

Però, si us plau, que no ens prenguin el pèl!