Diu la Martine Aubry que "els serveis públics són el patrimoni dels qui no tenen cap altre patrimoni". Hi estic plenament d'acord. La dreta clàssica s'ha disfressat amb pell de xai i va de moderna, però continua creient que cal pagar menys impostos i reduir la despesa pública, de manera que cadascú tingui més o menys serveis segons el seu patrimoni, però no amb criteris d'igualtat ni de fraternitat. I, d'aquesta manera, la llibertat dels més febles és sempre molt relativa.
