tag:blogger.com,1999:blog-19272310.post114182108577806170..comments2023-10-31T09:23:07.445+00:00Comments on Àlex Masllorens: La partición del Sáhara Occidental, ¿por qué no?Àlex Masllorenshttp://www.blogger.com/profile/14685265879579410891noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-19272310.post-1142592151977935912006-03-17T10:42:00.000+00:002006-03-17T10:42:00.000+00:00Tens molta raó. Certament, Espanya va tenir una ac...Tens molta raó. Certament, Espanya va tenir una actitud lamentable en el seu moment i va deixar abandonats els sahrauis a la seva sort. I després cap govern no ha corregit aquesta manera de fer.<BR/>També és cert que l’anomenada “comunitat internacional” no ha tingut, en la pràctica, gaire èxit en les seves gestions. Amb el temps, ha anat confirmant les tesis marroquines i evitarà que hi hagi un nou Estat al Mahgrib.<BR/>És per això que la meva posició, que va contracorrent i no és ben rebuda gairebé per ningú, pretén donar una sortida digna al poble sahraui (partint de la realitat, no dels desitjos). Estic convençut que la RASD acabarà pitjor que si s’apliqués el que jo proposo. Però, naturalment, tothom pot pensar i opinar el què vulgui.Àlex Masllorenshttps://www.blogger.com/profile/14685265879579410891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19272310.post-1142513484120499912006-03-16T12:51:00.000+00:002006-03-16T12:51:00.000+00:00Benvolgut Àlex, gràcies pel comentari.Probablement...Benvolgut Àlex, gràcies pel comentari.<BR/><BR/>Probablement vivim realitats diferents. Parles de la població minvant d'entusiastes de la RASD, aquesta no es la percepció que he tingut en les visites que vaig fer al 2005 tant als territoris ocupats (ciutats ocupades d'Aaiún i Smara) com a l'altra banda del mur de la vergonya: els campaments de refugiats de Aaiún, Smara, Dahla i 27 de Febrer. <BR/><BR/>A l' ex-sahàra occidental i ha una gran comunitat de activistes Sahrauis que s'organitzen en la clandestinitat malgrat la forta presència militar i policial en la zona i la repressió real que s'hi porta a terme. Crec que com més repressió hi hagi per part del règim del Marroc, més suport tindrà la RASD. Llei de vida.<BR/><BR/>Als campaments de refugiats el suport a la RASD és gairebé unànim, i dista molt de la propaganda dels mitjans de comunicació marroquins controlats pel règim que no paren de assegurar que els refugiats estan "segrestats" per la RASD. És una falàcia.<BR/><BR/>Que la major part del Marroc creu que el Sàhara forma part del seu país? No ho tinc molt clar, si més no això es el que he pogut comprovar parlant amb Marroquins dins el territori Marroquí (al nord del Sàhara ocupat), en el que sí que es posen d'acord la major part dels marroquins es en que voldrien viure en democràcia, això sí.<BR/><BR/>Àlex, estic molt interessat en conèixer en quins fòrums o experiències personals has pogut percebre la realitat que esmentes.<BR/><BR/>Es cert que hi ha una part significativa dels cituadans Marroquins que creuen cegament que no només el Sàhara és Marroquí, sinó també és Marroquina una part d'Algèria i Mauritania. Deixem que s'anexionin aquests territoris tambe? Així doncs el concepte del "Gran Marroc" està arrelat socialment gràcies a la propaganda del règim, però té fonaments històrics prou rebatuts i són de legitimitat bastant dubtosa per la seva procedència.<BR/><BR/>És per això que crec que la teva argumentació de "fets consumats" per defensar la marroquinitat del Sàhara és feble o potser no l'he sabuda entendre. I ho dic amb una òptica de futur (no només de passat), el pragmatisme dels "fets consumats" em sembla molt perillós, si els fets son consequencia de l'injusticia. Quina mena de societat podrem construir amb aquests principis?<BR/><BR/>Sincerament, jo no només buscaria una "sortida digna" pel poble Sahrauí, sinó també pel règim del Marroc, que és el que realment està abusant dels més febles i hauria de rectificar. Potser nosaltres els podriem "ajudar" a rectificar si asumíssim la nostra <BR/>responsabilitat històrica d'una vegada (tan difícil és?) i concentressim esforços no només en sortides dignes sino en el present d'avui per evitar la violació sistemàtica dels drets humans al Sahara que esta tenint lloc en aquests moments.<BR/><BR/>Ben cordialment,<BR/><BR/>JosepAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19272310.post-1142374608693327632006-03-14T22:16:00.000+00:002006-03-14T22:16:00.000+00:00El cert és que estic d'acord en algunes (no totes)...El cert és que estic d'acord en algunes (no totes) de les afirmacions que es fan aquí. Però, per a mi, la questió de fons ja no és ¿què s'ha fet malament? (que és molt), sinó ¿com evitar que els cada cop menys habitants del Sahara i menys entusiastes de la RASD que van quedant, obtenen una sortida digna? I això és el què proposo jo. L'alternativa és el no-res.<BR/><BR/>I, per cert: crec sincerament que la major part de la població del Marroc considera que el Sahara forma part del seu país, amb independència que hi hagi un rei dictador i corrupte al davant.Àlex Masllorenshttps://www.blogger.com/profile/14685265879579410891noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19272310.post-1142197513600064982006-03-12T21:05:00.000+00:002006-03-12T21:05:00.000+00:00La traició de la potència colonitzadora (l'estat e...La traició de la potència colonitzadora (l'estat espanyol) vers el poble sahrauí no és una questió d'interpretacions: és un fet, i no deixa de ser veritat encara que sembli ofensiu als polítics o diplomàtics europeus tant acostumats a la pràctica democràtica del debat aferrissat en el parlament i el -tots tan amics- en el passadís.<BR/><BR/>Si fora cert que la invasió del Sahara Occidental per part del règim del Marroc al 1975 va ser només possible només gràcies a la debilitat-inoperància-incompetencia del règim Espanyol, això -crec jo- no ens exhimiria de cap responsabilitat i per tant el govern espanyol -ara socialista- sería igualment part responsable i per tant implicada en aquest afer.<BR/><BR/>Pero es que no només es tracta de debilitat, vull pensar que per desconeixement l' autor no diu que els tractats de Madrid -on es va posar per escrit que el regim de Franco posava el Sàhara Occidental a les mans del Marroc i Mauritania- implicaven contrapartides econòmiques importants a favor d' Espanya. Això no es precisament debilitat, és traició. Es van vendre el Sàhara. Ens vàrem vendre el Sàhara.<BR/><BR/>Una altra cosa es que el Marroc com és pràctica habitual en les dictadures, no respectes els acords i Espanya no veiés un duro.<BR/><BR/>"Sea como fuere, la descolonización se hizo a toda prisa y mal". De quina descolonització parlem aquí? Que jo sapiga al Sahara Occidental mai s'ha endagat cap procés de descolonització. La potència colonitzadora va desaparèixer amb nocturnitat i un estat veí el va envaïr amb napalm i bombes de fòsfor. Per altra banda, les Nacions Unides encara avui sostenen que la potencia colonitzadora es l'estat espanyol.<BR/><BR/>Per tant, no hi ha hagut cap descolonització i desviar el tema és certament manipulador.<BR/><BR/>Sense voler criticar el concepte NNUU en la seva globalitat, el paper de la Minurso en tot aquest afer és -sense voler ser tan conciliador com l'autor del post- certament vergonyós, doncs jo entenia que les NNUU havien de garantitzar el compliment dels drets humans en la zona, i aixo mai s'ha portat a terme. De fet cada dia es violen més aquests drets a la zona, violacions sobre sahrauis.<BR/><BR/>La idea de la partició del Sahara (els europeus tenim la tendencia a arreglar-ho tot amb un tiralínies). Em sembla extremadament ingènua i imprudent. Ingènua per una banda perque entre el Sahara Occidental i nosaltres hi ha una monarquia feudal que seria responsable de garantitzar que aquest pla es portes a terme. Amb els antecedents que coneixem, qui es pot creure que això es portaria a terme? Quan de temps ens continuarem enganyant? Però es que amés a més, el règim del Marroc necessita vitalment de la ocupació per mantenir-se al poder. Eventualment avui parlen d'autonomia, demà de regió, demà passat neguen el que han dit i tornar a començar. Tot de cara a la galeria (exterior). <BR/><BR/>Imprudent perque no s'encara a l'arrel del problema: fer cumplir les resolucions de les NNUU i el dret internacional. Es una pèrdua de temps i el temps aquí és la clau. La metàfora del peix gran i el peix petit no ejemplifica un risc, retrata una realitat que ningu posa en dubte. I la historia reiteradament ens diu amb molts exemples que les ocupacions d'aquesta mena acaben en guerra-alliberament-guerra. I en el món mediatitzat en que vivim passen pel nacionalisme radical, fonamentalisme i finalment terrorisme. Esperarem a que això passi?<BR/><BR/>Jo proposaria deixar-nos de tiralínies i deixar d'enriquir (com estem fent, perque convé econòmicament a Europa) el règim corrupte del Marroc, aquest es el principal problema. La monarquia alauita i el seu entorn es el principal frè al desenvolupament i la democratització del Marroc. I si el nostre veí del sud anés bé ja no caldría un règim populista que necesita crear l'enemic secessionista per evitar la desmembració del ilusori "Gran Marroc" (això ens hauria de sonar en "l'any de l'estatut" en el que ens trobem). <BR/><BR/>I -finalment- hi ha la questió de Timor/Portugal. Perque no seguir l'exemple? Crec que ens falta valor (posar-ho a l’agenda del Sr Zapatero) i ens guanyen la hipocresía i les ambicions econòmiques. <BR/><BR/>Cordialment<BR/><BR/>Josep AuferilAnonymousnoreply@blogger.com